Inici >> Coneix el CRAI >> Difusió i màrqueting >> Exposicions virtuals

Exposicions virtuals

Aula Carles Riba: 25 anys de continuïtat (1998-2023)
març, 2023

L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.

 

Actualment està vinculada tant a la Universitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha incorporat membres d’altres universitats dels Països Catalans i de l’estranger. El 2023 l’Aula Carles Riba commemora, així, des de la represa de l’any 98, un quart de segle d’existència i de feina en l’estudi de la petja clàssica en la literatura catalana, després d’haver organitzat 16 reunions científiques (entre Simposis i Jornades) i haver publicat 13 llibres amb els resultats de la seva recerca. 

La Universitat de Barcelona i la Fundació Bernat Metge: cent anys de companyia mútua
febrer, 2023

Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.

 

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana. 

 

Florencio Delgado Gurriarán (1903-1987)
maig, 2022
Florencio Delgado Gurriarán (1903-1987) é o poeta máis destacado do exilio galego en México. Autor de poemas centrados no canto á súa comarca valdeorresa antes da guerra, publicou antes da guerra Bebedeira (1934), un canto báquico onde a celebración do entorno natural cede protagonismo ao viño como froito da terra e símbolo do fluxo que circula permanentemente desde o subsolo ao alento vital dos seus habitantes. Esa concepción da vida como inmersión nun ecosistema aflora tamén no exilio e así xorden os poemas mexicanos que publica na revista Vieiros e que despois serán o núcleo do seu poemario Galiza infinda (1963). As acción humanas só irrompen con forza durante a paréntese da guerra nos poemas do Cancioneiro da loita galega, tanto para celebrar o heroísmo das vítimas, coa súa rotunda beleza que se compara coa das árbores caídas no bosque, como para denunciar a bestialización dos verdugos. 
Letras Galegas 2021: Xela Arias
maig, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 – Vigo, 2003) foi unha poeta galega e tradutora que desenvolveu a súa obra dende finais da década de 1980 e comezos da dos 2000. A súa figura, celebrada este ano 2021 no Día das Letras Galegas, está a espertar cada vez máis interese no eido da cultura galega dada a singularidade da súa obra no contexto da revolución poética vivida en Galicia nos derradeiros vinte anos do século XX. Foi unha figura moi activa na renovación cultural, tanto dende a súa faceta de tradutora como da de editora en Xerais, editorial sen a cal non se entende a efervescencia literaria daquel momento.
 
Dos seus corenta e un anos de vida legounos só catro poemarios, entre os que se atopa un álbum de poesía e fotografía en coautoría con Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioneiro en Galicia pola súa interdisciplinaridade. A súa poética sitúaa como unha das voces que, contra finais da década de 1980, abre moitas das liñas temáticas da poesía galega da década seguinte.
abril, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 - Vigo, 2003) va ser una poeta i traductora gallega que va desenvolupar la seva obra entre finals dels anys vuitanta i principis de la dècada de 2000. La seva figura, celebrada aquest any 2021 el Dia de les Lletres Gallegues, desperta cada vegada més interès en el camp de la cultura gallega atesa la singularitat de la seva obra en el context de la revolució poètica viscuda a Galícia en els darrers vint anys del segle XX. Va ser una figura molt activa en la renovació cultural, tant com a traductora com a editora a Xerais, una editorial sense la qual no s’entén l’efervescència literària d’aquella època.
 
En quaranta-un anys de vida ens va llegar només quatre poemaris, entre els quals hi ha un àlbum de poesia i fotografia en coautoria amb Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioner a Galícia per la seva interdisciplinarietat. La seva poesia la situa entre les veus que, cap a finals dels anys vuitanta, va obrir moltes de les línies temàtiques de la poesia gallega de la dècada següent.
desembre, 2020
L'obra Les Metamorfosis, o més coneguda com L'ase d'or, és la més important de l’africano-romà Apuleu, que visqué durant el segle II de la nostra era. Es tracta de l’única novel·la escrita en llatí que conservem completa, atès que totes les altres novel·les clàssiques que ens han arribat s’escriviren en grec. L'obra es compon per una tenebrosa i alhora meravellosa relació d’aventures que tenen com eix central el periple d'un jovenet no tan espavilat com ell es pensa que, per error, és transformat en ase per un encanteri mal conjurat, portant una penosa existència, i al qual només la deessa Isis podrà salvar.
Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho
juliol, 2020

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.

Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho
juliol, 2020

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostela, 1990) é unha das figuras máis importantes da cultura galega do século XX, porque en el conflúen tres facetas importantes: a dedicación ao estudo da lingua e a literatura galega, o maxisterio que impartiu como primeiro profesor e catedrático universitario de Lingüística e Literatura Galega e a creación literaria, especialmente no xénero poético. Membro do Seminario de Estudos Galegos, participa na fundación do Partido Galeguista en 1931 e na redacción do Estatuto de Autonomía de 1936, oficial do exército republicano, profesor e académico da RAG.

Miquel Civil Desveus (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019)
abril, 2020

Ressenyar l’obra de Miquel Civil (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019) és intentar descriure l’obra d’un gegant, d’un homenot, a la manera planiana. La seva influència en els estudis cuneïformes és absolutament decisiva, essent una d’aquelles poques personalitats de les quals podem dir que han “modelat” una disciplina. La sumerologia i els estudis cuneïformes en general serien totalment diferents sense la seva monumental contribució.

Pompeu Fabra i la Universitat
març, 2020
La tardor de 2018 es va instal·lar al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l'exposició dedicada a Pompeu Fabra amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i dels 100 anys de la publicació de la seva gramàtica normativa. A partir dels panells exposats llavors, el CRAI ha volgut difondre aquella iniciativa amb l’elaboració de tots aquells materials en suport informàtic, de manera que siguin consultables en xarxa amb totes les informacions i les explicacions oportunes.
 
Els texts i les il·lustracions que van ser-hi reproduïts giren preferentment a l'entorn de la vinculació de Pompeu Fabra amb la institució universitària (1932-1939), com a president del Patronat de la Universitat de Barcelona autònoma, i com a primer catedràtic que en va ser de Filologia Catalana.

Pàgines

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

150 anys de l’Edifici Històric             Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia