Inici >> Coneix el CRAI >> Difusió i màrqueting >> Exposicions virtuals

Exposicions virtuals

Letras Galegas 2021: Xela Arias
maig, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 – Vigo, 2003) foi unha poeta galega e tradutora que desenvolveu a súa obra dende finais da década de 1980 e comezos da dos 2000. A súa figura, celebrada este ano 2021 no Día das Letras Galegas, está a espertar cada vez máis interese no eido da cultura galega dada a singularidade da súa obra no contexto da revolución poética vivida en Galicia nos derradeiros vinte anos do século XX. Foi unha figura moi activa na renovación cultural, tanto dende a súa faceta de tradutora como da de editora en Xerais, editorial sen a cal non se entende a efervescencia literaria daquel momento.
 
Dos seus corenta e un anos de vida legounos só catro poemarios, entre os que se atopa un álbum de poesía e fotografía en coautoría con Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioneiro en Galicia pola súa interdisciplinaridade. A súa poética sitúaa como unha das voces que, contra finais da década de 1980, abre moitas das liñas temáticas da poesía galega da década seguinte.
abril, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 - Vigo, 2003) va ser una poeta i traductora gallega que va desenvolupar la seva obra entre finals dels anys vuitanta i principis de la dècada de 2000. La seva figura, celebrada aquest any 2021 el Dia de les Lletres Gallegues, desperta cada vegada més interès en el camp de la cultura gallega atesa la singularitat de la seva obra en el context de la revolució poètica viscuda a Galícia en els darrers vint anys del segle XX. Va ser una figura molt activa en la renovació cultural, tant com a traductora com a editora a Xerais, una editorial sense la qual no s’entén l’efervescència literària d’aquella època.
 
En quaranta-un anys de vida ens va llegar només quatre poemaris, entre els quals hi ha un àlbum de poesia i fotografia en coautoria amb Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioner a Galícia per la seva interdisciplinarietat. La seva poesia la situa entre les veus que, cap a finals dels anys vuitanta, va obrir moltes de les línies temàtiques de la poesia gallega de la dècada següent.
desembre, 2020
L'obra Les Metamorfosis, o més coneguda com L'ase d'or, és la més important de l’africano-romà Apuleu, que visqué durant el segle II de la nostra era. Es tracta de l’única novel·la escrita en llatí que conservem completa, atès que totes les altres novel·les clàssiques que ens han arribat s’escriviren en grec. L'obra es compon per una tenebrosa i alhora meravellosa relació d’aventures que tenen com eix central el periple d'un jovenet no tan espavilat com ell es pensa que, per error, és transformat en ase per un encanteri mal conjurat, portant una penosa existència, i al qual només la deessa Isis podrà salvar. 
Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho
juliol, 2020

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.

Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho
juliol, 2020

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostela, 1990) é unha das figuras máis importantes da cultura galega do século XX, porque en el conflúen tres facetas importantes: a dedicación ao estudo da lingua e a literatura galega, o maxisterio que impartiu como primeiro profesor e catedrático universitario de Lingüística e Literatura Galega e a creación literaria, especialmente no xénero poético. Membro do Seminario de Estudos Galegos, participa na fundación do Partido Galeguista en 1931 e na redacción do Estatuto de Autonomía de 1936, oficial do exército republicano, profesor e académico da RAG.

Miquel Civil Desveus (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019)
abril, 2020

Ressenyar l’obra de Miquel Civil (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019) és intentar descriure l’obra d’un gegant, d’un homenot, a la manera planiana. La seva influència en els estudis cuneïformes és absolutament decisiva, essent una d’aquelles poques personalitats de les quals podem dir que han “modelat” una disciplina. La sumerologia i els estudis cuneïformes en general serien totalment diferents sense la seva monumental contribució.

Pompeu Fabra i la Universitat
març, 2020
La tardor de 2018 es va instal·lar al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l'exposició dedicada a Pompeu Fabra amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i dels 100 anys de la publicació de la seva gramàtica normativa. A partir dels panells exposats llavors, el CRAI ha volgut difondre aquella iniciativa amb l’elaboració de tots aquells materials en suport informàtic, de manera que siguin consultables en xarxa amb totes les informacions i les explicacions oportunes.
 
Els texts i les il·lustracions que van ser-hi reproduïts giren preferentment a l'entorn de la vinculació de Pompeu Fabra amb la institució universitària (1932-1939), com a president del Patronat de la Universitat de Barcelona autònoma, i com a primer catedràtic que en va ser de Filologia Catalana.
maig, 2019

El Laboratorio es un servicio de la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona. Fundado en 1978, es el laboratorio universitario de fonética más antiguo del estado y un referente a nivel europeo. En él, se lleva a cabo una labor docente, investigadora y de transferencia del conocimiento.

Con motivo del XL aniversario de su fundación, el CRAI de Lletres de la UB y el mismo Laboratorio de Fonética han organizado una serie de actividades (que incluyen conferencias divulgativas, una exposición y la creación del Museo Virtual del Laboratorio de Fonética) para dar a conocer la labor docente e investigadora del Laboratorio.

Los Libros de Suertes
abril, 2019

Introducción y presentación


El Libro de las suertes es un divertido juego cortesano del siglo XVI, aunque fue creado a fines del XV, en 1482, por el perugino Lorenzo Spirito.


Jugando a averiguar el futuro, se puede llegar a saber si la persona amada va a corresponder con el engaño o la fidelidad, si la fortuna está a punto de regalar riquezas o si se conseguirá lo que tanto se desea.

El juego tiene un pequeño problema: no se le puede hacer cualquier pregunta, porque hay que escoger una de las que ofrece la tabla inicial. Pero ese mismo límite que se les pone garantiza la precisión de las respuestas, porque el Libro de suertes no ofrece oscuros oráculos, sino que son, casi siempre, muy precisos.

En el siglo XVI se presentaba como un pasatiempo para remedio de la peligrosa ociosidad; pero adentrarse en sus páginas y seguir sus indicaciones era jugar con fuego: no se podía ni tan siquiera tener la ilusión de que se estaba adelantando al paso del tiempo. La Iglesia lo prohibió y logró con tal prohibición que casi se borrara su huella.

març, 2019

Qui va ser Homer? Es diu que Homer era un aede cec que, en temps immemorials, va compondre la Ilíada i l’Odissea. Però Homer és també la veu d’una tradició literària grega transmesa oralment entre el segon i el primer mil·lenni aC. Homer és, alhora, el dolor de la guerra i el desig del retorn. Homer és antic i, al mateix temps, com tots els clàssics, actual.

 

Ningú no podria negar la fascinació i l’encís que la guerra de Troia o les penúries d’Odisseu susciten als lectors d’ahir i avui, perquè Homer uneix, al llarg dels segles, unes experiències comunes i una reflexió sobre la nostra dissortada condició humana. És per aquest motiu que res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.

 

En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hem volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019. Alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat aquesta exposició virtual, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició. Amb tot això, us animem a llegir -novament o per primera vegada- Homer!

Pàgines

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia