Logo
Main menu
Exposicions virtuals
setembre, 2023
A banda de la seva vastíssima obra com a teòleg, Martí Luther, el gran reformador alemany, és també recordat per la seva reeixida traducció de la Bíblia, la qual va marcar una fita important en l'evolució de la llengua alemanya per la gran difusió que en va tenir des del moment de la publicació el 1534. Ja abans el reformador havia publicat el Nou Testament (1522) traduït directament del grec, la publicació del qual també va suposar un èxit de vendes extraordinari. Aquesta exposició virtual vol ser un petit homenatge a aquesta hercúlia tasca traductora del Dr. Luther, que sempre va excel·lir per la seva creativitat literària. En efecte, l'estil de la traducció lutherana defuig de la literalitat i del llenguatge depenent del text original, per endinsar-se en el difícil quefer de captar el significat del missatge i mirar d'expressar-lo amb les paraules pròpies de la seva llengua, en aquest cas l'alemany que es parlava a la Saxònia del segle XVI (en concret, el dialecte hochdeutschen), però alhora sense renunciar a fer-lo entenedor per a tot el domini lingüístic alemany. En la traducció de les Sagrades Escriptures, Luther no va estar sol, ja que va saber envoltar-se d'un petit grup d'experts en llengües sagrades i en teologia, amb els quals va treballar durament fins a assolir una versió "germanitzada" de la Bíblia, text fonamental per a l'establiment de la doctrina teològica lutherana.
juliol, 2023
L’epopeia de l’Eneida, una de les grans obres de la literatura occidental, fou elaborada pel brillant poeta Virgili a finals del segle I aC amb l’objectiu de dotar l’Imperi Romà de la dignitat de disposar de la seva pròpia èpica fundacional, dins del programa propagandístic que recobrí el regnat del primer emperador, August, de la mística que el feia un heroi enviat per la providència. Així, Virgili, connecta la llegenda amb la història, tot seguint els models de la literatura homèrica, per atorgar a Roma l’honorabilitat i la glòria que li pertocava. Presentem en aquesta exposició un repertori d’articles divulgatius que hem ordenat seguint el sentit cronològic dels temes tractats. Des de l’impacte de l’obra en el seu propi temps, passant pel paper que tingué en inspirar la literatura medieval, fins la seva recepció i significació en època contemporània. Tot seguit, hem preparat una mostra de digitalitzacions de les diverses edicions, en diferents idiomes, del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona. També una recopilació d’obres artístiques elaborades per alumnes de cultura clàssica i per autors professionals. Per acabar, el vídeo de la lectura col·lectiva de l’Eneida en diversos idiomes, en la qual han participat voluntaris, alumnes i professors per compartir el gaudi de la literatura clàssica.
abril, 2023
Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.
Amb aquesta exposició la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc per part de la UB. L'exposició mostra la singularitat i rellevància d'aquest valuós jaciment arqueològic i posa de relleu, igualment, el reconeixement de l'Arqueologia i l'Egiptologia com a ciències especialitzades.
març, 2023
L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.
Actualment està vinculada tant a la Universitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha incorporat membres d’altres universitats dels Països Catalans i de l’estranger. El 2023 l’Aula Carles Riba commemora, així, des de la represa de l’any 98, un quart de segle d’existència i de feina en l’estudi de la petja clàssica en la literatura catalana, després d’haver organitzat 16 reunions científiques (entre Simposis i Jornades) i haver publicat 13 llibres amb els resultats de la seva recerca.
febrer, 2023
Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.
Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana.
maig, 2022
Florencio Delgado Gurriarán (1903-1987) é o poeta máis destacado do exilio galego en México. Autor de poemas centrados no canto á súa comarca valdeorresa antes da guerra, publicou antes da guerra Bebedeira (1934), un canto báquico onde a celebración do entorno natural cede protagonismo ao viño como froito da terra e símbolo do fluxo que circula permanentemente desde o subsolo ao alento vital dos seus habitantes. Esa concepción da vida como inmersión nun ecosistema aflora tamén no exilio e así xorden os poemas mexicanos que publica na revista Vieiros e que despois serán o núcleo do seu poemario Galiza infinda (1963). As acción humanas só irrompen con forza durante a paréntese da guerra nos poemas do Cancioneiro da loita galega, tanto para celebrar o heroísmo das vítimas, coa súa rotunda beleza que se compara coa das árbores caídas no bosque, como para denunciar a bestialización dos verdugos.
maig, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 – Vigo, 2003) foi unha poeta galega e tradutora que desenvolveu a súa obra dende finais da década de 1980 e comezos da dos 2000. A súa figura, celebrada este ano 2021 no Día das Letras Galegas, está a espertar cada vez máis interese no eido da cultura galega dada a singularidade da súa obra no contexto da revolución poética vivida en Galicia nos derradeiros vinte anos do século XX. Foi unha figura moi activa na renovación cultural, tanto dende a súa faceta de tradutora como da de editora en Xerais, editorial sen a cal non se entende a efervescencia literaria daquel momento.
Dos seus corenta e un anos de vida legounos só catro poemarios, entre os que se atopa un álbum de poesía e fotografía en coautoría con Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioneiro en Galicia pola súa interdisciplinaridade. A súa poética sitúaa como unha das voces que, contra finais da década de 1980, abre moitas das liñas temáticas da poesía galega da década seguinte.
abril, 2021
Xela Arias (Sarria, 1962 - Vigo, 2003) va ser una poeta i traductora gallega que va desenvolupar la seva obra entre finals dels anys vuitanta i principis de la dècada de 2000. La seva figura, celebrada aquest any 2021 el Dia de les Lletres Gallegues, desperta cada vegada més interès en el camp de la cultura gallega atesa la singularitat de la seva obra en el context de la revolució poètica viscuda a Galícia en els darrers vint anys del segle XX. Va ser una figura molt activa en la renovació cultural, tant com a traductora com a editora a Xerais, una editorial sense la qual no s’entén l’efervescència literària d’aquella època.
En quaranta-un anys de vida ens va llegar només quatre poemaris, entre els quals hi ha un àlbum de poesia i fotografia en coautoria amb Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioner a Galícia per la seva interdisciplinarietat. La seva poesia la situa entre les veus que, cap a finals dels anys vuitanta, va obrir moltes de les línies temàtiques de la poesia gallega de la dècada següent.
desembre, 2020
L'obra Les Metamorfosis, o més coneguda com L'ase d'or, és la més important de l’africano-romà Apuleu, que visqué durant el segle II de la nostra era. Es tracta de l’única novel·la escrita en llatí que conservem completa, atès que totes les altres novel·les clàssiques que ens han arribat s’escriviren en grec. L'obra es compon per una tenebrosa i alhora meravellosa relació d’aventures que tenen com eix central el periple d'un jovenet no tan espavilat com ell es pensa que, per error, és transformat en ase per un encanteri mal conjurat, portant una penosa existència, i al qual només la deessa Isis podrà salvar.
![Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho](https://crai.ub.edu/sites/default/files/styles/vista_pagina_exposicions_virtuals/public/exposicions/crai.lletres/cartell_letras_galegas_2020.jpg?itok=PLKzIMPK "Rama Moncho. Ricardo Carvalho Calero. [Fotografía] Santiago de Compostela, 1987. <https://bit.ly/3gMs5Yh> Copyright: Rama Moncho")
juliol, 2020
Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.
Pàgines
Segueix-nos
Footer - Copyright
© CRAI Universitat de Barcelona
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Campus d'exelencia
