Sota el títol "La Veu dels Científics", la Biblioteca de Física i Química presenta una mostra dels enregistraments sonors de conferències de científics prominents
El 1985, Harold Kroto, Richard Smalley i Robert Curl van descobrir l'existència de molècules de carboni de 60 àtoms amb una geometria especial: 20 hexàgons i 12 pentàgons. Per la similitud entre l'estructura química d'aquests compostos i la cúpula geodèsica de l'edifici dels Estats Units en l'Exposició Universal de Montreal (1967), construïda per l'arquitecte Richard Buckminster Fuller, anomenaren la nova molècula Buckminsterfullerene.
L’any 1609, Galileo Galilei va apuntar per primera vegada el seu telescopi cap al cel, revolucionant completament el nostre concepte d’univers i el lloc que ocupem dins ell. Des de llavors l’Astronomia ha continuat evolucionant, intentant explicar cada vegada amb més detall l’Univers en que vivim. L’aparició de noves tècniques instrumentals, que es va produir durant el segle XIX i XX, va suposar el que es pot anomenar naixement de l’astronomia moderna. En aquesta exposició es recullen una selecció de llibres d’astronomia d’aquest període del fons de la nostra Biblioteca.
L'any 2009, dues revistes fonamentals de la Biblioteca de Física i Química, Astronomy & Astrophysics i Tetrahedron Letters, celebren 40 i 50 anys respectivament, de la publicació del primer volum.
Coincidint amb l'aparició del número 50 de la Revista "no oficial" de la Facultat de Física PLANTA8, trobareu als expositors de l'Hemeroteca, la col·lecció històrica més completa (de moment) dels números recuperats d'aquesta publicació.
John Archibald Wheeler, un dels grans físics teòrics del segle 20, ha mort el 13 d'abril de 2008, als 96 anys d'edat. Era una figura icònica: un veterà del Projecte Manhattan, pioner en la recerca de la teoria quàntica de la gravetat, i el pare de termes tan evocadors com "forat negre". La majoria dels estudiants de física el coneixen com coautor del llibre de text estàndard en la teoria general de la relativitat.
Fa uns dos mil anys va començar a utilitzar-se el mot magnetisme per a designar una misteriosa atracció sobre el ferro produïda per una pedra a la qual s'atribuïen propietats màgiques. Aquesta propietat d'alguns materials s'ha incorporat a la nostra vida quotidiana i juga avui un paper essencial en aplicacions tan variades com els discos durs i la ressonància magnètica. Es recull aquí una selecció dels llibres que, al llarg de la història, han descrit aquest fenomen d’acció a distància i les diferents teories proposades per a explicar-lo
En commemoració dels 150 anys del seu naixement, presentem la Bibliografia de Max Planck que trobareu a la Biblioteca.
La Taula Periòdica dels Elements és una de les contribucions científiques més importants de tots els temps i alhora la icona més representativa de la Química. El seu origen s'associa al científic rus Mendeléiev i a l'any 1869. Amb motiu del centenari de la seva mort, es presenta una selecció de les aportacions bibliogràfiques fetes abans i després de Mendeléiev
Centenari del Servei d'Informació sobre Química més important del món: 1907-2007
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.