El recull, escrit per un metge anònim conegut tradicionalment sota el nom de Nicolaus Salernitanus, és un dels testimonis més primitus d’un compendi farmacològic estructurat i àmpliament acceptat. Es creu que per a la redacció de l’obra el seu autor va aplegar materials procedents de la tradició oral col·lectiva que van aglutinar-se a la ciutat de Salern entre el 1160 i el 1200.
L’antidotari, o farmacopea, que presenta les prescripcions per ordre alfabètic, juntament amb informació sobre substàncies simples, va ser imprès per primer cop a Venècia el 1471, mentre que la còpia que presentem, sortida de les premses de Pere Posa, a Barcelona, el 1490, correspon a l’última edició incunable del text. Prova de la fortuna de l’obra són els escassos exemplars que se’n conserven, tant de l’edició barcelonina, únicament custodiada al CRAI Biblioteca de Reserva i a la National Library of Medicine de Bethesda, com de les altres cinc edicions supervivents impreses al llarg del segle XV.
No s’hi veuen traces de la procedència conventual de la còpia, però sí s’hi distingeix la marca d’un antic posseïdor, Jaume Serra, que en una nota de compra datada el 16 d’octubre del 1529 escriu que el llibre li va costar sis sous.