Llengües

Les primeres metgesses catalanes

Inici

 

 

 

Metgesses de l'antiga Facultat del carrer del Carme

 

Dolors Lleonart i Casanovas

Va néixer a Gualba (Vallès Oriental) el 24 de setembre de 1866. Acaba el batxillerat a l'Institut de Tarragona, amb la qualificació d'aprovat. Féu els exercicis el 15 de juliol de 1880, quan encara no havia complert els 14 anys. El mateix any començà a Barcelona els estudis de Medicina, que acabà el 1886. Féu l'examen de llicenciatura els dies 25 i 26 de juny, amb la qualificació d’excel·lent. L'exercici pràctic el féu amb un malalt de la sala de la Clínica Mèdica del Beat Oriol, amb el diagnòstic d'aortitis crònica. El tribunal estava format pels Drs. Rodríguez Méndez, president, Bartomeu Robert i Jaume Pi i Suñer. Té un expedient brillant, amb 15 excel·lents, quatre d'ells amb Premi, tots en el període clínic. Devia fer el doctorat perquè l’any 1887 es demana des de Madrid aclariment sobre l'expedient tramès, en què hi ha algunes diferències entre les qualificacions, amb un altre expedient seu. Des de Barcelona es contesta que hi hagué error en la transcripció de les columnes d'assignatures, que són diferents abans i després del pla de 1880. No sembla que tingui més transcendència. Degué tenir una vida professional activa i en tot cas, llarga. La trobem encara al llistat de metges de Barcelona, a la Guia Sanitària de l'any 1935, quan estava prop dels setanta anys, amb domicili a Passeig de Gràcia número 127. Però en canvi no és en alguns llistats anteriors. Era filla d'Andreu Lleonart i Castellví, mestre d'Instrucció Primària, nat a Tàrrega, i d’Antònia Casanovas i Corrons, de Breda. Li van posar els noms de Dolors, Josefa i Eduvigis. En altres llocs es diu que el seu pare era metge exercint a Gràcia.

 

Sinesia Pujalte i Martínez

Va néixer entre meitat de 1878 i meitat de 1879 a Alumbres, a Portman, la zona minera de La Unión, aleshores municipi de Cartagena. Consta que acabà el batxillerat a l'Institut de Múrcia, amb examen final el 27 de juny de 1894, amb qualificació d'aprovat. Va començar els estudis de Medicina el curs 1894-95 a la Universitat de València, on va estar cinc cursos, fins l'any 1899. Després va venir a Barcelona, on acabà els dos últims cursos de la carrera i es graduà el 7 de novembre de 1901.
Els temes teòrics de l'examen de grau foren "Tractament de la pneumònia" i "Diagnòstic de l’embaràs en la seva segona meitat". El cas pràctic fou un malalt de la Clínica de Medicina afectat de nefritis parenquimatosa.
En el seu expedient hi ha una nota de la Universitat de València que diu que per Ordre de la Direcció General d'Instrucció Pública de 17 de setembre de 1894 "se le permite hacer la matrícula oficial para estudiar la carrera de Medicina". Algunes dades familiars les hem trobat a l'expedient de la seva germana Maria Dolors.

 

Miracle Andreu i Boigues

Va néixer a València el 15 de juny de 1880, batejada a la parròquia de Sant Esteve. El seu batxillerat fou mogut de llocs. El començà a Barcelona, dos cursos, de 1891 a 1893. Després tres anys a l'Institut de Reus, de 1893 a 1996 i l'examen final el fa a l'Institut de Lleida el 6 de juny de 1896, amb qualificació d’excel·lent en el primer exercici i aprovat en el segon.
Els estudis de Medicina els va començar a Saragossa, on féu dos cursos (1896 a 1898), i els altres cinc a Barcelona (1898 a 1903). En el seu expedient hi ha cinc excel·lents i cap suspens. Va fer l'examen de grau de llicenciat el 20 de juny de 1903, amb qualificació d’excel·lent. A l'exercici pràctic li va tocar un malalt de tuberculosi pulmonar de la sala de Santa Eulàlia.
Els seus pares eren Pascual Andreu i Mora, natural de Torrent i Vicenta Boigues i Gil, de Sant Tomàs, a València.
Féu el doctorat l'any 1904, amb un treball sobre "Sintomatología y diagnóstico de los quistes ováricos", defensat el 30 de juny de 1904.
Tingué vida professional activa a Barcelona. A la guia de 1906 consta que té consulta al carrer de Pelai, núm. 8, principal 2a., al costat de la consulta, de tota la vida, de Trinitat Sais. A la Guia de 1914 la trobem exercint, principalment "mujeres y niños", amb despatx al carrer de Bergara núm. 1 de Barcelona. L'any 1923 la trobem a la llista de "pediatres" i a la de "tocòlegs", amb domicili al carrer de Puigreig núm. 8 de Sant Gervasi.

amunt

 

Maria Dolors Pujalte i Martínez

Va néixer el 4 de desembre de 1884. Fou batejada a l'església de Santiago de Portman, filial de la parròquia de San Roque de Alumbres, en el terme de La Unión, Cartagena.
Germana de Sinèsia, referenciada amb el número 6 en aquest mateix treball. El pare era Josep Pujalte Falcó, nat a Oriola, i consta com d'ofici miner. Els avis paterns eren d'EI Pinoso. La mare era Francisca Martínez Sánchez, i els avis materns eren d’Alumbres.
Va acabar el batxillerat a l’Institut de València el 7 de juliol de 1897. Els dos primers anys d'estudis, fent les quatre assignatures de l'ampliació de Medicina (1897-98 i 1898-99) els va fer a la Universitat de València.
Un cop a Barcelona va estudiar Farmàcia, que era una carrera amb només tretze assignatures. Les quatre del preparatori ja les portava de València, perquè l'ampliació era comuna. Els quatre anys de Farmàcia eren de dues assignatures, menys l'últim que en tenia tres. Es llicencià en Farmàcia l’any 1903.
El curs 1902-1903 va demanar permís per a matricular-se de l'últim curs de Farmàcia i del primer de Medicina. Va fer els exercicis del grau de llicenciat en Medicina el 27 de juny de 1908 i consta que va demanar el títol el 16 de juny de 1909. En resum, és farmacèutica als dinou anys i metgessa als vint-i-tres.

 

Francesca Fontova i Rosell

Nascuda a Lleida el 31 d'octubre de 1877, segons dades del Registre Civil; però segons la partida de baptisme, l'1 de novembre). Acabà el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota d’ excel·lent. A l'expedient de batxillerat tenia 6 excel·lents, 6 notables i 4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de Medicina a Barcelona entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de 1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de càncer de la mama.
Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel núm. 52, i la mare, Francesca Rosell i Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.
En el seu expedient hi ha un document prou interessant, que reflecteix el que passava amb les dificultats per estudiar les noies. És un escrit llarg del pare, de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial predilección" [...]"hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda [...] admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza [el batxillerat] a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.
Diu que la circular era desconeguda, que no s'havia publicat al Butlletí de la Província, ni comunicat als Instituts, ni informat a les què es matriculaven, i esmenta la R.O. de 16 de maig de 1882 "que prohibía también en lo sucesivo a la mujer la matrícula para estudios superiores".
L'escrit és prou llarg, de quatre pàgines, i sembla que el problema sigui molt difícil. De fet al cap de set dies, el 14 d'octubre, i la instància havia d'anar a Madrid, es concedeix el permís. Hi havia dificultats però es resolien de pressa. Per salvar la cara es diu que sempre que els professors garanteixin que no hi haurà desordres a la classe per la presència de les senyoretes. I els professors, que en el cas de Medicina són els del curs d'ampliació, Eduard Lozano, Odón de Buen i J.J. Luanco, informen sense dificultats.
Francesca Fontova va exercir a Lleida. En una revista de caràcter feminista, La Mujer Moderna publicada a Manresa per Sofia Quer l'any 1904, trobem un anunci del seu despatx a Lleida, al carrer de Blondel, a la primera pàgina, junt amb un altre de Trinitat Sais, que exercia a Barcelona i col·laborava a la revista. Les dues eren companyes de curs.
N'hem perdut el rastre en el Col·legi de Metges de Lleida i el doctor Manuel Camps ens ha informat que, segons consta en nota al marge de la seva inscripció de naixement al registre Civil, va morir a Avilés, Astúries, el 25 d'agost de 1961 quan tenia més de vuitanta anys.

amunt

 

Trinitat Sais i Plaja

Va néixer a La Bisbal d'Empordà el 22 de juliol de 1878. Va estudiar magisteri, i va aconseguir aquest títol a Barcelona l'any 1893. Féu el batxillerat a l'Institut de Figueres, graduant-se amb Premi Extraordinari de batxillerat el 1896. Féu els estudis de Medicina a Barcelona, entre els anys 1896 i 1903, en que es llicencià. L'examen de grau el va fer el 5 de febrer de 1904, amb qualificació d'aprovat.
Va tenir una activitat professional important, es va dedicar principalment a medicina general i malalties de nens, en el seu consultori del carrer de Pelai núm. 10 de Barcelona, fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1933, quan només tenia 55 anys.
Va tenir una intervenció activa en l'organització dels Congressos de la Tuberculosi de 1910, d’Higiene Escolar de 1913, i va fer la conferència inaugural de curs de l'any 1914, del Col·legi de Metges de Barcelona, la primera que feia una metgessa. Va tenir activitat en organitzacions de caràcter assistencial i social vinculades a la Lliga i el Centre Catalanista Doctor Robert.
Fou autora de treballs de divulgació sanitària, sigui en revistes d'orientació feminista, com La Mujer Moderna, que feia Sofia Quer a Manresa, l'any 1904; també a Feminal. A la premsa diària col·laborà a El Dia Gráfico.
Fou la metgessa amb més activitat professional entre totes les que estudiem en aquest període i quan morí, el 1933, era d’entre les poques que realment exercien, qui tenia més prestigi de la ciutat i qui havia fet més coses dins de la professió.
Era filla de Josep Lluís Sais i Bosch, sastre de La Bisbal i de Teresa Plaja i Bos que, en quedar vídua, es féu llevadora a Barcelona l'any 1882. Una germana seva, Delmira Sais i Plaja, fou també llevadora, graduada a Barcelona el 1901 va exercir molts anys a La Bisbal. Tots els avis eren d'origen empordanès.

 

Virginia Soler i Alberola

Va néixer a Alcoi el 4 de març de 1883. Féu el batxillerat a l’Institut d'Alacant, l'ingrés el 22 de setembre de 1896 i el grau el 28 de juny de 1901, amb excel·lent. De les 20 assignatures de l'expedient de batxillerat n'hi ha 12 amb excel·lent, d'elles 9 amb premi, i 2 amb menció.
Va fer tota la carrera de Medicina a Barcelona, entre 1901 i 1908. Hi ha un document de 7 d'octubre de 1901, de permís patern per a fer els estudis de Medicina, dirigit directament al ministre d'Instrucció Pública. El seu expedient és molt brillant. El primer curs, que era el d'ampliació, té quatre notables. Els tres anys següents els fa amb excel·lent i matrícula de totes les assignatures, en total 9. En el període clínic té 5 matrícules, 2 excel·lents, 4 notables i un sol aprovat. En total 14 matrícules a la llicenciatura. El grau de llicenciat el fa el 22 d'octubre de 1908. Devia marxar aviat a Alcoi, perquè el 10 de desembre hi ha un escrit signat a aquesta ciutat en que signa que rep de l'alcalde el títol de metge.
El seu pare, Francesc Soler i Jover, era fuster, nat a Alcoi. L'avi patern és jornaler. La mare, Consol Alberola i Planelles, també era d’Alcoi.

 

Montserrat Bobé i Marsal

Va néixer a Manresa, al número 28 de la Carretera de Cardona, el 13 de febrer de 1879. Acabà el batxillerat a l’Institut de Manresa el 22 de juny de 1896, amb qualificació d’excel·lent. Féu els estudis de medicina a Barcelona entre setembre de 1896 i 1904.
En el seu expedient hi ha el document en què demana autorització per a seguir estudis de Medicina, esmentant que hi ha altres senyoretes que els cursen, entre elles Francesca Fontova. La petició és del dia 27 de setembre de 1896 i l'autorització és del 2 d'octubre, amb les mateixes formalitats que en altres casos del temps. Sembla que les peticions eren més aviat formals i que les autoritzacions eren automàtiques, sempre que els catedràtics ho acceptessin, en aquest cas Luanco, Odón de Buen i Lozano, cosa que hem vist sempre sense dificultat. Té un expedient amb tres matrícules i quatre excel·lents.
El grau de llicenciat el fa el 30 de juny de 1904, amb qualificació d'aprovat. El malalt en el cas pràctic fou un afectat de febre tifoide, de la Clínica del Sant Crist.
Cal dir que en la inscripció de naixement consta com a Montserrate, Magdalena i Josefa, i el cognom Bober, i que anys més tard, el 1904, una compareixença del pare al Registre Civil, rectifica la inscripció, en la definitiva de Montserrat Bobé. El pare, Joan Bobé i Martí, era manyà, nascut a Barcelona, fill de Joan Bobé, nascut a Barcelona, també manyà, i de Magdalena Martí, de Tarragona. La mare era Maria Marsal Alemany, nada a Igualada, d'on eren també els avis materns. Tot i que les dades de l’expedient diuen que el pare era manyà (“Cerrajero”), de fet, si més no al cap d'alguns anys, tenia un bon taller de maquinària en el mateix domicili de Manresa.
Va tenir vida professional activa. A la guia de l'any 1906 trobem que té consulta a la Ronda de Sant Pau, 26 esq. 2a. L'any 1914 consta exercint com a metge de nens (infància), al carrer de la Llibreteria núm. 5 de Barcelona. A la llista oficial de col·legiats de l'any 1927 consta en el mateix domicili, col·legiada amb el núm. 1454. Es va col·legiar el 14 d'abril de 1924. Però a la guia d'especialistes de l'any 1923 és a la llista de "tocòlegs" amb el mateix domicili. Estava casada amb Wenceslao Marín, oftalmòleg.

amunt

 

El cas d'Isabel Andrés Hernández

És possible que hi hagués altres noies que intentessin fer estudis de Medicina i no els acabessin. Només hem trobat notícia, ja citada en el treballs esmentats, d’Isabel Andrés Hernández, que va deixar els estudis al començament del període clínic. Consta que havia nascut a Manresa, probablement l'any 1860.
Va començar el batxillerat a l’Institut de Barcelona i l'acaba a Tarragona el juny de 1877. Es matricula a la facultat de Medicina el setembre de 1877. Fa tres anys i a l'inici de les clíniques veiem que suspèn i ho deixa. El setembre de 1879 es va matricular també de Farmàcia, sense gaire èxit. Hi ha alguns anys que no en sabem res i el setembre de 1887, quan ja té vint-i-set anys, es torna a matricular del començament del període clínic, però també sense tirar endavant. En aquest temps consta com a domicili, en els papers de la matrícula, el carrer de Sant Joan número 12, a la Barceloneta, que ja el trobem anys abans.

 

Noms equívocs

En aquests mateixos anys hem trobat alguns llistats d'alumnes en els quals alguns noms podien induir a error. Així en el cas de les persones anomenades "Trinitat". Hem consultat el detall dels expedients i hem descartat els casos de Trinidad (Luis, Gerónimo) Gomis i Costa, llicenciat el 1892; de Trinidad (Vicente, Antonio, Juan Nepomuceno) Giménez Meneses, llicenciat el 1910; de Trinidad (Francisco) Salvadó i Gispert, graduat el 1912 i de Trinidad (Miguel) Massot i Palmés, graduat el 19 13. De fet l'única Trinitat de sexe femení fou, en aquest temps, Trinitat Sais i Plaja.

 

El cas de Montserrat Vallet i Xiró

Més equivoc era el nom de Montserrat Vallet i Xiró. En principi no vam trobar l'expedient, després Josep M. Calbet ha aclarit les dades. No és una dona sinó que correspon a un baró. Va néixer a Barcelona el 28 d'abril de 1879. Fou inscrit al Jutjat Municipal del districte de la Universitat, amb els noms de Montserrat, Rafael i Josep. Els pares eren Francesc Vallet i Piquer, nat a Sarrià, propietari, i Dolors Xiró i Ferrer, també de Sarrià. El domicili era al carrer de la Diputació, 378, 3a. Féu els estudis de Medicina entre 1894 i 1901. Féu l'examen de grau de llicenciatura el 21 de juny de 1901, amb qualificació d'aprovat. Va demanar el títol el 18 de novembre de 1901.
Va exercir i en un anuari de l'any 1914 el trobem amb la indicació "medicina general" i domicili a carrer d’Aragó 227 de Barcelona. Casat amb Assumpció Cavallé, va morir a Barcelona l’any 1925.

amunt

 

 

Metgesses de la nova Facultat del carrer Casanova

Apareixen juntament amb l'any en què acabaren els estudis i la seva especialitat
Encarnació Tuca i Nasarre (1914)
Pediatria Margarida Segura i Segura (1914)
Teresa Campaña i Cassi (1917). Ginecologia
Josefa Gispert i Batlle (1917)
Maria Lluïsa Quadras-Bordes (1920)
Mercé Nart i Arrú (1923). Pediatria
Rosa Turú i Marsal (1923)
Estrella Puig i Giménez (1923)
Mercé Nart i Arró (1923)
Maria Llabrés i Piris (1925)
Maria Cardona i Faura (1925)
Montserrat Farran
Teresa Bracons i Ganet (1926). Pediatria
Carme Díaz Pérez (1926)
Maria Dorotea Estiu (1926)
Teresa Pie i Dalmau (1928)
Ignàsia Salvans i Casas (1928). Ginecologia (Farmàcia)
Cecília Marín i Gratacós (1929). Puericultura i ginecologia
Dolors Prat i Puig (1929)
Margarida Pallicé i Armengol (1929)
Teresa Llaberia i Sais (1929). Obstetrícia i ginecologia
Serafina Valls i Pla (1929). Pediatria
Júlia Corominas i Vigneaux. Psicologia Infantil
Maria Ferrer i Arnavat. Pediatria
Trinitat Artieda i Garde (1930)
Josepa Bestard i Martí (1930)
Edelmira Llaberia i Sais (1931)
Dolors Canals
Lina Garnica Navarro. Oftalmologia
Maria Cardona i Gonzàlez (1931)
Rosa Ferrer Rusiñol (1931)
Dolors Jo Vernedas (1931)
Francesca Casaponsa i Suñol (1931)
Maria Victòria Quadras-Bordes (1931)
Ginecologia
Carme Torrente Gallar (1932). Oftalmologia
Empar Valls i Gil (1932)
Ramona Vidal Costa (1933). Tocoginecologia
Josefina Latorre Barnet (1933)
Assumpció Núñez i Domènech (1933)
Rosa Gisbert Castellà (1933)
Carme Salvador i Saumell (1934). Pediatria
Serafina Palma i Delgado (1934)
Carme Salvador i Saumell (1934). Pediatria
Francesca Surós i Forns (1936)
Pilar Corrons i Cabal (1936)

amunt

 

Inici

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia