Llengües

L'homeopatia

InfoCRAI coronavirus

Bibliografia en línia

Sirarol i Maimó C. Precetos higiénicos y régimen que debe seguirse durante el tratamiento homeopático en las enfermedades agudas y crónicas. Barcelona : Impr. de Luis Tasso; 1850.

Fulletó breu. Normes d’higiene. Deixar passar com a mínim 2 ó 3 hores entre el menjar i l’administració del medicament homeopàtic. Es recomana menjar amb sobrietat i presenta els aliments i begudes que es consideren acceptats i/o prohibits. Avís en contra de les sagnies, sangoneres, ventoses, purgants, i altres. Quadre amb semblances i diferències entre tractament homeopàtic i alopàtic.

 

 

Sirarol i Maimó C. Aviso á los amigos y enemigos de la homeopatía ó sea instrucción sucinta y breve á los que no están iniciados en la homeopatía para que puedan juzgar con algun fundamento de ella. Barcelona : Impr. de Luis Tasso; 1852.

 

Fulletó breu escrit per explicar els principis de l’homeopatia als qui no coneixen aquesta doctrina. L’homeòpata troba en aquest sistema tot el que li cal per tractar les malalties sense “fer servir mai els mitjans debilitants, pertorbadors i violents de l’antiga medicina”. Intenta demostrar la superioritat de l’homeopatia sobre els altres sistemes, alopàtics. Refutació dels seus detractors. Al final comparació de resultats entre hospitals homeopàtics i alopàtics.

 

 

Sirarol i Maimó C. Del cólera morbo epidémico : de su preservación y curación por el tratamiento homeopático : al alcance de todos. Barcelona : Administración y Redacción del Plus Ultra; 1855.

 

Conceptes sobre el còlera. Símptomes  prodròmics. Tractament amb alcanfor de Hahnemann, també ipecacuana. Recull una cita d’alguns metges que fan tractament homeopàtic, amb bons resultats: Bramon (Cuba i després Calella), Cruxent (Santiago de Cuba), Blaye (francès a Barcelona), Sanllehí,  Ausó (Alacant), Pastor i Mateu Garín (València), Ignacio Rico (Vinaròs).

 

 

Barcelona RA de M de. Exposición que dirige al gobierno la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona. Barcelona : Impr. del Diario de Barcelona; 1865. 

 

Una R.O. de 5 de gener de 1865, concedeix, oficialment fora del règim universitari, una càtedra i una clínica de medicina homeopàtica. L’Acadèmia de Barcelona, diu que no seria posible callar, so pena de suscribir nuestro descrédito científico  i envia un informe considerant l’aspecte poc científic que te l’activitat dels homeòpates.

 

 

Sala A. Qué es homeopatia. Sevilla : [s.n.]; 1862.

 

Diu a l’inici: una gran parte del pueblo va reconociendo las grandes ventajas y superioridad de la homeopatia sobre todos los sistemas médicos antiguos. Segons el text, l’estudi de l’homeopatia és difícil donat la importància de les dosis infinitesimals i de les dilucions. Recull la descripció d’una quinzena de casos. L’autor consta també com D. Armengol Sala.

 

 

 

Bourgeois LX. Lo que es la homeopatía. Barcelona : Impr. y Libr. politécnica de Tomás Gorchs; 1861.

 

L’original és francès. Exposa el principi de la similitud, o llei dels semblants: un medicament específic que cura uns símptomes determinants, pot produir-los si es dona a dosis molt més petites, infinitesimals (Similia similibus curantur...). El text dona molt valor a l’examen del malalt i argumenta “la superioritat de l’homeopatia demostrada pels fets” amb dades de nombrosos hospitals.

 

 

Martín Somolinos C. La Salud : manual de homeopatía para uso de las familias. Madrid : [el autor]; 1870.

 

L’autor és farmacèutic, amb farmàcia oberta a Madrid, la primera d’Espanya. Va idear un “diluïdor” per a la preparació de medicaments. Conceptes essencials. Valoració de la higiene. Explicació extensa de malalties i de medicaments indicats. Atenció als enverinaments. Descripció de tintures. Diccionari breu d’indicacions homeopàtiques. Capses i medicaments emprats en homeopatia. Alguns dibuixos d’aparells.

 

 

Ricart i Gila J. Las Creencias en medicina homeopática : apuntes. Barcelona : Tipo-lit. de Luís Tasso; 1890.

 

Text de caràcter defensiu de l’homeopatia. Inici amb dos aspectes: els incrèduls i les innovacions en medicina. Parla del valor de les substàncies a dosis molt baixes: dilucions; dels medicaments homeopàtics; i dels principis de l’escola homeopàtica així com del seu futur.

 

 

 

Giró Savall J. La Difteria y su tratamiento homeopático. Barcelona : Tip. de Luis Tasso; 1894.

 

Discurs llegit a l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona l’abril de 1894. Exposa la gran mortalitat per diftèria. A Espanya en un quinquenni: més de 77.000 morts, la gran majoria nens. Tractament: en el període anginós: acònit a la tercera dilució i belladona a la sisena. En el període crupal, el sulfur de calci. En formes benignes la belladona i el Mercurius cyanicus.

 

 

 

D. SP y. Guía homeopático doméstico para uso exclusivo de las familias. Barcelona : Farmacia homeopática; 1898.

 

Explica els símptomes més característics dels medicaments homeopàtics i les indicacions de les dosis en cada cas.  Comença explicant que “cada cop creix més el nombre d’adeptes al sistema Hahnemannià” i per això cal una guia pràctica. Explicació detallada de les “patogenèsies” de 40 medicaments, per ordre alfabètic, de l’aconitum al zincum. Segueixen les normes de dietètica i la descripció de les diferents patologies a tractar. Demana que s’accepti la doctrina i es dotin càtedres a la universitat.

 

 

Sanllehy J. El Dinamismo vital en sus relaciones con el dinamismo medicamentoso y el dinamismo universal : discurso leído en la sesión inaugural celebrada el día 10 de abril del presente año en la Academia Médico-Homeopática de Barcelona. Barcelona : Tip. del Sucesor de F. Sánchez; 1899.

 

Text del discurs inaugural de curs de l’any 1899. Referència a Samuel Hahnemann, les lleis vitals, les forces pregones que regeixen l’organisme, també el vitalisme antic. Cita de nombrosos autors, en diversos aspectes. To discretament polèmic i defensiu.

 

 

Ricart i Gila J. La Medecina moderna : discurs pera esser llegit a la sessió inaugural reglamentaria del dia 10 de abril de l’any 1900 a la Academia Homeopática de Barcelona. Barcelona : Tip. L’Avenç; 1900.

 

Discurs llegit en la sessió inaugural de 1900, a l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona, de la que l’autor en fou vicepresident. En presenta els antecedents amb un record del Dr. Joan Sanllehy. Comentaris sobre diversos aspectes de la medicina. Possibilitat d’arribar, en bon estat de salut, als cent anys de vida. Disquisicions sobre aquesta doctrina. Esment d’alguns homeòpates.

 

 

Cahís M. La Homeopatía experimentalmente demostrada : cuarta serie de experimentos. Barcelona : Impr. Altés; 1924.

 

Com a conclusió de molts experiments en cobais, a dilucions altíssimes (a la 210ª de Nux-vomica), dona interpretacions sobre el mecanisme d’actuació del medicament homeopàtic. Considera que “el fenomen de la curació homeopàtica és, en el fons, d’índole anafilàctica”.  A vegades es produeixen situacions de debilitat, pels medicaments homeopàtics, que proposa es diguin d’homeofilàxia. Cita la idea de Hans Kubasta que en alguns casos, per efecte de la dinamització homeopàtica, la matèria s’hagi convertit en força.

 

 

Benavent de Camón J. Propaganda homeopàtica. Barcelona : Imp. de Collazos y Tasis; 1897.

 

Presenta una crítica dels sistemes de curació que es practiquen més a finals del segle XIX. També critica l’Electro-homeopatia. To polèmic de l’escrit, que considera que tota l’altra terapèutica es considera al·lopàtica. L’autor fou el primer vicepresident de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona.

 

 

 

Suriol A. La Dinamización homeopática en relación con la concepción moderna de la arquitectura del átomo. Barcelona; 1923.

 

Text d’una conferència que va tenir molt èxit entre els homeòpates catalans perquè intentava adaptar les idees terapèutiques al progrés en els coneixements de la química atòmica, aleshores en el punt de creixement de la ciència. Es va traduir al francès. Era un intent d’explicar el mecanisme de la dinamització dels medicaments, i d’introduir l’homeopatia en el nivell de la ciència moderna.

 

 

Derch i Marsal F. Concepto de la homeopatia. Barcelona : Tip. del Sucesor de F. Sánchez; 1900.

 

Inici amb un record del Dr. Joan Sanllehy, ran de la seva mort recent. Es pregunta si l’homeopatia és una ciència, i aviat ataca les tendències que considera modernes: la experiencia de la retorta, de microscopio, de laboratorio, en fin de todo menos de la clínica i com es fa l’ensenyament dels metges. Segueix defensant la doctrina del “Similia similibus curantur”, les dosis infinitesimals, amb les dilucions i el concepte de dinamització, i altres aspectes

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

Logo de LERU                                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia