Llengües

L'anatomia a la UB

InfoCRAI coronavirus

Fotografia d'un detall de la taula dedicada a l'anatomia a la UB

 

Dionís Renart (1878-1946)

 

"Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch (Tarragona 1852 — Barcelona 1922). Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1911 amb Eva, 1918 amb La Raça) i de Madrid (1912 amb Al•legoria i Retrats). Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc; els millors són els que segueixen les formes de l'Art Nouveau. Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona. Com a astrònom fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, iniciador i organitzador de l’Exposició d’Estudis Lunars celebrada a Barcelona el 1912 i autor d’un mapa en projecció estereogràfica de diversos relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom."

 

Gran enciclopèdia catalana

 

 

Rafael Alemany (1895-1972)

 

"Des dels seus primers dibuixos per al doctor Manuel Serés (1922), Alemany es va convertir, extraoficialment, en el dibuixant mèdic de la Facultat de Medicina de Barcelona fins que, a principi de 1944, va guanyar el concurs per a la plaça de dibuixant anatòmic oficial d’aquesta Facultat. Fins a 1944, és a dir, durant uns vint anys, va treballar per a aquesta com la majoria dels metges d’aleshores, recordem-ho, sense cap nomenament oficial.

 

El concurs per proveir la plaça de dibuixant anatòmic de la Facultat de Medicina va ser sol•licitat i gestionat principalment pel doctor Agustí Pedro-Pons, en anunciar Rafael Alemany que, havent estat ofès per un catedràtic, el nom del qual, per respecte a la seva memòria i a la de l’artista, preferim silenciar, no pensava treballar més per a la Facultat.

 

Entre els metges de la Facultat de Medicina de Barcelona, amb els quals havia col•laborat, recordava sempre amb elogis dos d’ells, els professors Manuel Serés i Agustí Pedro-Pons (1898-1971), aquest últim catedràtic de Patologia i Clínica Mèdiques, i en la seva època el principal consultor mèdic de Barcelona."

 

Simón-Tor JM, Simón-Castellví SI, Simón-Castellví GM, Simón-Castellví JM, Simón-Castellví C. Rafael Alemany Cremades (1895-1972): dibuixant anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona. Gimbernat. 2007;2007:201–26.

 

 

Departament anatomia 1906

 

Segons l’anuari de la UB del curs 1906-1907, el Departament d’Anatomia d’aquesta Facultat estava dotat de:

  • Dues sales de dissecció
  • Un laboratori pels ajudants
  • Tres laboratoris per a professors
  • Departament per a la neteja i injecció dels cadàvers
  • Maceradores per a ossos
  • Local per a autopsies especial
  • Dos dipòsits de cadàvers
  • Museus
  • Amfiteatre per a les lliçons orals
  • Sala de projeccions

Imatge de l'amfiteatre per a les lliçons orals         Imatge d'una sala de dissecció         Imatge del museu.

 

 

Manel Taure (1903-1979)

 

Caricatura del Dr. Taure extreta de: El Escalpelo. Núm. 5 (16 maig 1964). p. 2

"En el orden científico, el Prof. Taure fue un notable cultivador de la Embriología Descriptiva ó Anatomía del Desarrollo, cuyas técnicas aprendió primero co Pujiula y perfeccionó después durante su estancia en el Departamento de Anatomía de la Facultad de Medicina de Viena, merced a una ayuda concedida por una prestigiosa Institución, lamentablemente desaparecida, com fue la Junta para la Ampliación de Estudios, que tantos frutos proporcionó a la investigación de nuestro país, al permitir la salida al extranjero de universitarios con vocación científica, que adquirieron una sólida formación. Los resultados en el caso de nuestro compañero no se hicieron esperar, pues muy pronto comenzaron a efectuarse en el Laboratoria de Anatomía que diriga, numerosos cortes de embriones que permitieron realizar interesantes trabajos científicos. De ellos, destacan por su importancia los relacionados con el desarrollo del aparato digestivo, fundamentalmente los que hacen referencia a los importantes cambios morfológicos que durante la ontogenia, conducen a la formación de las fascias de coalescencia que tanta utilidad tienen en la práctica quirúrgica.[...]

 

 

Algunos años más tarde, pero siendo todavía muy joven, tení 24 años, gana en reñidas oposiciones la plaza de Prof. Adjunto de Anatomía de la Facultad de Medicina de Barcelona, y cinco años después en 1932, cuando contaba 29 años de edad, se convierte en Catedrático de Anatomía Humana Descriptiva y Topográfica y Técnica Anatómica de la misma Facultad, en la que llegó a ostentar el cargo de Decano. En ella, permaneció hasta el momento de su jubilación, enseñando esta materia a cientos de médicos. Con la finalidad de facilitar la adquisición de conocimientos a los mismos, realiza un Tratado de Anatomía Humana, muy didáctico, de esquemas claros y concisos y otro, titulado "Biorradiología", con el que demuestra la orientación moderna que poseía en aquella época de la enseñanza anatómica, al intuir la importancia que tienen para el futuro médico, el aprendizaje de todos los detalles radiológicos normales de nuestro organismo."

 

Ruano Gil D. Biografia de Manel Taure. An Med Cir. 1982;60(262):109–11

 

 

Laboratori de Macro-Micro Dissecció i Anatomia Quirúrgica

 

El Comité Internacional de l’American Academy of Orthopaedic Surgeons va promoure la traducció i publicació del “Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor”. A la pàgina web de l’AAOS es pot llegir:

 

"This is an impressive collection of anatomic pictures sequenced in upper extremity, lower extremity and torso, each with chapters on osteology, arthrology, myology, neurology, and angiology. The purpose was to bring this musculoskeletal atlas to the English speaking world. The book and accompanying CD-ROM has an impressive quality of anatomic images and dissections of bone, muscle, joints, ligaments, nerves and arteries."

Personal del Laboratori de Macro-Micro Dissecció i Anatomia Quirúrgica.

 

 

Història del Servei de Donació de Cossos de la UB

 

El Servei de Donació de Cossos de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va ser Fundat l'any 1967 pel professor Domingo Ruano Gil, catedràtic d'Anatomia Humana, seguint el model de la Facultat de Medicina de Paris.

 

Des de la seva creació, la societat catalana ha respost d'una manera exemplar a les sol licituds de donació de cossos per a la docència i la investigació a l'esmentat Servei de la Universitat de Barcelona.

 

Aquesta actitud altruista dels nostres conciutadans ha fet possible que la nostra Facultat de Medicina sigui avui dia el centre universitari amb un major nombre de donacions d'Espanya i d'Europa, la qual cosa ens permet oferir als estudiants de ciències de la salut un ensenyament de qualitat, i als especialistes disposar de recursos d'un valor inestimable per a la investigació.

 

Doctor M. Monzó. Unitat d’Embriologia i Anatomia Humana de la UB. A: Universitat de Barcelona.Facultat de Medicina. Servei de donació de cossos i sales de dissecció : anatomia i embriologia humana

 

 

Materials interactius

 

 

Enllaços al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona:

 

Modelo 3D virtual de la columna vertebral lumbar

 

Modelo virtual de la base del cráneo al final del periodo embrionario

 

Modelo virtual de los abordajes endoscópicos endonasales extendidos

 

 

 

 

 

 

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia