Biografia

Els estudis universitaris (1895-1899)

El setembre de l’any 1895, i malgrat la seva voluntat de ser enginyer industrial, ingressa a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona per cursar la llicenciatura en ciències, a la Secció de Físico-químiques, estudis que acaba el juny de 1899.

Per aquest motiu es trasllada a la ciutat de Barcelona on viu en una pensió situada al número 211 de la Gran Via de les Corts Catalanes. A la pensió mateixa fa classes particulars a alumnes, activitat que li proporciona uns ingressos. A aquesta activitat hi afegeix la tasca de fer encàrrecs pel seu pare, que li paga els estudis, i pels clients d’aquest.

Com era habitual en aquells moments, els estudiants de la Facultat de Ciències es llicenciaven amb coneixements bàsics de matèries més enllà de la seva especialitat. Estalella cursà les assignatures d’Anàlisi matemàtic Primer curs, Geometria general, Química general, Mineralogia i Botànica, al curs 1895-1896; al curs 1896-1897: Geometria analítica, Anàlisi matemàtic Segon curs, Ampliació de física, Zoologia i Dibuix lineal i topogràfic; al curs 1897-1898: Química inorgànica, Pràctiques de química inorgànica, Pràctiques d’ampliació de física, Geometria descriptiva i Dibuix aplicat a les ciències físico-químiques; i les assignatures de Química orgànica, Pràctiques de química orgànica, Cosmografia i Física del globus, al curs 1898-1899.

El dia 26 de juny de 1899 realitza el segon examen per a l’obtenció del Grau de Llicenciat amb el tema Obtención de 50 gramos de Nitrato de plata químicamente puro, amb el que obté la qualificació d’excel·lent. Dos dies més tard, es signa el seu Grau de Llicenciat amb la qualificació d’excel·lent i la concessió del Premi extraordinari.

Grado de Licenciado en Ciencias. Sección Físico-químicas. Arxiu Històric de la Universitat de Barcelon	Extracto del expediente de licenciatura. Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona

El professor a Girona (1905-1919)

El mes de maig de 1905 pren possessió de la plaça de catedràtic de Física i Química a l’Instituto General y Técnico de Girona, l’Institut Vell (ara Museu d’Història de Girona), on roman fins l’any 1919.

Malgrat que ell continua creient que no és una persona dotada per la docència, l’any 1905 es presenta a l’oposició per proveir places als instituts de Girona, Castelló i Cabra. Per aquest motiu i per poder desplaçar-se a Madrid, el mes de març sol·licita permís al Rector per absentar-se.

Estalella guanya les oposicions amb el número u i tria l’institut més proper a Vilafranca que és el de Girona. El mes de juny adreça un ofici al Rector de la Universitat de Barcelona comunicant el seu cessament d’auxiliar numerari de la Facultat de Ciències. Aquest canvi de feina i de ciutat coincideix amb un altre de personal, ja que el mes de juny es casa amb Joana Aixelà i Mas, vilafranquina com ell, i el matrimoni s’instal·la al carrer Nou d’aquesta ciutat, on naixeran els tres fills: Maria, Tomàs i Carme.

A Girona, Estalella compagina la docència a l’Institut amb dues activitats professionals: la d’enginyer industrial i la d’autor, traductor i assessor d’obres científiques que publicarà, majoritàriament, l’editorial Gustau Gili. Amb la primera, aconsegueix intervenir en projectes com a enginyer industrial sense ser-ne titulat. Participa en l’electrificació del Santuari del Colell, en la construcció de la central del Pasteral i altres projectes, en col·laboració amb diverses empreses: Construccions Metàl·liques i Elèctriques, Adroher Hnos., Encesa, Planas i Flaqué, etc. També munta un observatori meteorològic a l’Institut de Girona perquè els seus alumnes puguin prendre mesures amb facilitat, observatori que més endavant es convertirà en municipal. Al mateix Institut, entre 1906 i 1908, s’encarrega de les tasques de bibliotecari. En aquest darrer any és quan entra a col·laborar a l’editorial Gustau Gili que li encarrega traduccions d’obres científiques i que també publicarà bona part de la seva obra. L’any 1913 és nomenat catedràtic numerari dels estudis generals de física i química.

Forma part de la Junta provincial de Sanitat de la ciutat de Girona i per aquest motiu realitza diverses anàlisis d’aigües, entre altres la dels balnearis Prat i Vichy Catalán de Caldes de Malavella, tasca que escomet amb precisió i pulcritud. A Girona, estudia un altre fenomen: el xoc elèctric de retrocés, del que formula la teoria per explicar-lo. Aquest tema serà desenvolupat al llarg d’alguns anys i el portarà a publicar sobre l’impacte dels llampecs i la necessitat de protegir les cases de pagès amb la instal·lació de parallamps.

De caràcter inquiet, Estalella encara té temps per a altres activitats: l’any 1909 organitza un curs de cosmografia; entre 1910 i 1914 imparteix gratuïtament a l’Escola de Magisteri el curs Nocions de ciències físiques i naturals amb aplicacions a indústria i higiene; localitza al Seminari de Girona l’esfera copernicana de Fra Zafont, de 1840, que mostrava el moviment dels astres; assessora sobre la instal·lació de parallamps a les masies i sobre aquest tema publica l’article La protección de los edifios rurales contra el rayo.

Tradueix de l’alemany, per a l’editorial Gustavo Gili, l’obra de J. Kleiber i B. Karsten Tratado popular de Física, de la qual es faran edicions els anys 1914, 1916, 1926, 1940, 1947, 1955, 1959 i 1964 i que Estalella completa amb capítols nous. Del francès tradueix l’obra de Ph. Moulan Mecánica Industrial que publica l’editorial Gustavo Gili l’any 1912 i de la qual es fan edicions els anys 1919, 1929, 1949. L’any 1911 publica la Colección de tarjetas para facilitar el estudio de la Química. Encara a l’etapa gironina, publica Compendio de física y química, editat a Barcelona per Gustavo Gili i Ejercicios prácticos de Física elemental, editat a Barcelona per Imprenta Moderna de Guinart y Pujolar, ambdós l’any 1914.

No és fins el 1918 que Estalella publica la seva obra més coneguda: Ciencia recreativa : enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia, de la que a partir de la publicació, se n'han fet com a mínim onze edicions. L’obra està estructurada en tres Libros. El primer, dedicat a les matemàtiques, s’anomena Enigmas y problemas amb Cuestiones de Aritmètrica, Geométricas i Cuestiones varias. El segon està dedicat a Observaciones y experimentos de Física, Química y Cuestiones de Geografia e Historia natural. El tercer i darrer el dedica a Trabajos de habilidad y paciencia amb tres capítols: Dibujos, fotografias y reproducciones análogas, Construcciones de papel i En el campo. L’obra, que encara és vigent avui, planteja una munió d’enigmes, jocs, problemes i activitats dels quals el lector, amb la seva resolució, n’extreu coneixement.

Josep Estalella treballa a l’Institut de Girona fins l’any 1919, moment en que es trasllada a Madrid. Tres anys abans, el juliol de 1916 mor la seva esposa deixant-lo amb els tres fills encara petits.

El professor a Tarragona (1921-1932)

Quan Josep Estalella arriba a Vilafranca des de Madrid conserva l’empenta científica. Ara però, l’aplicarà a projectes de recerca relacionats amb el vi dels que publicarà diversos articles a la revista Anales de la Real Sociedad Española de Física y Química, entre 1922 i 1923. Un dels articles és, per exemple, el titulat La química de la fermentación alcohólica, de 1923. En aquest camp, col·laborarà a Estació Enològica de Vilafranca del Penedès on treballa per la millora de la qualitat del vi i on destaca per les anàlisis curoses.

A l’Institut de Tarragona dóna molta importància al quadern personal de l’alumne on aquest apunta cada experiment i resumeix l’explicació del mestre. Ell revisa els quaderns i hi fa observacions, comentaris i preguntes. Amb aquest mètode aconsegueix que l’alumnat aprengui més i estigui més interessat en cada un dels temes que el mestre planteja. Una altra activitat que demana als alumnes és que portin estris o objectes de casa: tubs, capses, ampolles, eines, etc. que ell aprofita a les classes pels experiments dels quals extreu coneixements.

Relacionat amb la seva activitat docent, l’any 1924 inicia la secció Notas de Enseñanza a Anales de la Real Sociedad Española de Física y Química, des d’on ja a la a la primera nota convida els seus col·legues a participar-hi i a idear experiments amb finalitat pedagògica. Un dels seus articles és Determinación sin aparatos del diámetro aparente del sol, un experiment fet a Madrid amb els alumnes. L’any següent publica Aparatos universales i La simplificación del material escolar de Física y Química, en els que insisteix a bandejar els aparells complexos que detesta, ja que allunyen els alumnes del coneixement.

El seu arrelament a Vilafranca del Penedès el porta a participar activament en la vida cultural de la població. El 1926 dona la conferència inaugural de la Primera Exposició d’Art del Penedès amb el tema Avant-projecte d’uns estudis penedesencs, la llavor fecunda del futur Institut d’Estudis Penedesencs, en actiu avui, amb un discurs dirigit al jovent tot engrescant-lo en la implicació en el projecte. L’any següent és nomenat director tècnic de l’Oficina Química, acabada d’inaugurar a Vilafranca, a la que dona precisió i rigor científic. De 1928 daten els textos escrits en forma d’Auca de la Festa Major i l’Auca de les típiques coques.

Estalella reafirma en la seva etapa docent tarragonina l’ideari fruit del pas per l’Instituto-Escuela de Madrid: el valor de l’ensenyament mitjançant l’observació, l’experimentació i la deducció.

L’any 1931, promou, amb altres persones, la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans i n’és el primer president entre 1931 i 1933 quan el substitueix el seu amic Eduard Fontseré. A la Societat, l’any 1934, participa en el grup de treball que elaborarà un Cedulari de nomenclatura científica i tècnica.