Les primeres dones

Les primeres docents: Griselda Pascual i Assumpció Català

Griselda Pascual Xufré

Va néixer a Barcelona l’onze de febrer de 1926. El seu pare era músic i pintor, i convivien amb dues tietes, ambdues mestres. De petita  va  rebre la influència d’un bon ambient intel·lectual familiar.

 Un cop acabats els estudis primaris, estudià batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona, on més endavant seria professora i catedràtica de matemàtiques. També hi exerciria diversos càrrecs directius, entre els quals el de directora, entre 1965 i 1968.

 L’any 1942, amb setze anys, acabà batxillerat amb matrícula d’honor i aprovà l’examen d’estat, abans de l’edat reglamentària, amb qualificació d’excel·lent. Al mateix estiu s’examinà i aprova totes les assignatures de magisteri. En començar el curs següent, inicià els estudis a la Facultat de Ciències, Secció de Matemàtiques i amb 20 anys es llicencià, el dia 7 de gener de 1947. 

L’any 1946 va iniciar la carrera docent a la UB com a professora ajudant de classes pràctiques del doctor Francesc Botella, catedràtic de geometria. Durant el curs 1946-1947 va impartir docència de l’assignatura Matemáticas especiales; el curs 1949-1950 de Geometría analítica, al curs 1952-1953 de Matemáticas i al curs 1955-1956 de l’assignatura Ampliación de matemáticas.

El 1957 fou nomenada Professora encarregada de curs d’Universitat, amb dedicació completa, i impartí l’assignatura Matemática general. Un any més tard va rebre una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i una beca Humboldt, per fer una estada a Alemanya al Mathematisches Institut de la Universitat de Friburg. Allà estudià geometria i àlgebra i inicià la recerca sobre mosaics del pla euclidià i del pla hiperbòlic. En tornar a la UB, va ingressar al Departament d’Anàlisi, coincidint amb la implantació de la matemàtica moderna.

Als anys seixanta va prendre part en nombroses comissions i seminaris dedicats a la reforma dels estudis de matemàtiques. Participà en les reunions de catedràtics de matemàtiques a Madrid i Salamanca, convocats pel Centro de Orientación Didáctica. Col·laborà en la redacció de les Pruebas Canguro de Matemáticas. Amb un ressò molt important en la societat, especialment en el sector contrari a la matemàtica moderna, Pascual defensà sempre que els alumnes han de saber raonar perquè els càlculs els faran les màquines. En aquesta època es produeixen nombrosos canvis en els plans d’estudis a l’ensenyament mitjà i s’hi introdueix la matemàtica moderna, l’audiovisual i la informàtica.

A la Universitat de Barcelona, Pascual impartí diverses assignatures: el curs 1961-1962 Geometría algebraica; el 1962-1963 Matemáticas; el 1964-1965 Matemática general; entre 1965 i 1968 Cálculo infinitesimal i el curs 1968-1969 Teoría de números. L’any 1968 va ser nomenada Professora adjunta d’universitat interina i al curs 1969-1970, professora interina. Al mateix temps, entre 1965 i 1968 exercí de directora a l’Institut Maragall on era, alhora, cap del Seminario de Matemáticas, càrrec que també ocuparia entre 1973 i 1985. També traduí cinc textos matemàtics al castellà, un d’ells Introducción al álgebra conmutativa de M. Atiyah i G. MacDonald.

En un constant canvi d’assignatures, el curs 1970-1971 impartí Cálculo infinitesimal, entre 1970 i 1984 Teoría de números i durant el curs 1974-1975 Análisis. El dia 1 d’abril de 1975, Pascual es doctorà en matemàtiques amb la tesi Contribución al estudio de las extensiones galoisianas de grupo diedral, obtenint la qualificació d’Excel·lent Cum laude.

L’any 1980 arribà a Catedràtica numerària a l’Escola Universitària d’EGB, defensant a l’oposició el tema Matemáticas y su didáctica. Continuà treballant en la doble docència d’institut i universitat fins al 1985 quan, a causa de la llei d’incompatibilitats, va haver de triar entre deixar la docència a l’Institut Maragall o a la Universitat de Barcelona. Optà per mantenir la plaça a la UB, on seria nomenada professora titular d’universitat, amb dedicació exclusiva. La seva tasca fou molt rellevant en el programa de doctorat del Departament d’Àlgebra i Geometria i en el Seminari de Nombres de Barcelona. 

Es jubilà a la Universitat de Barcelona l’any 1991, després d’una carrera docent de quaranta-cinc anys. Fou la primera professora jubilada a la Facultat de Matemàtiques. La seva darrera lliçó versà sobre l’obra de Leopold Kronecker. L’any 1996 es publicà Disquisicions aritmètiques de Carl Friedrich Gauss, amb traducció i pròleg de Griselda Pascual. Va morir a Barcelona el dia 8 de juny de 2001.

• Obres de Griselda Pascual Xufré al catàleg del CRAI
• Obres de Griselda Pascual Xufré al CCUC

Assumpció Català Poch

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d'institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d'astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general i Topografía, Astronomía esférica i geodesia, Mecánica racional con nociones de mecánica celeste i Matemáticas. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

• Obres d'Assumpció Català Poch al catàleg del CRAI
• Obres d'Assumpció Català Poch al CCUC