Letras Galegas 2021: Xela Arias i el gir poètic dels anys 90 (04)

És difícil encaixar la poètica de Xela Arias dins dels esquemes generacionals que s’utilitzen habitualment en l’estudi de la història de la literatura gallega. Les coordenades temporals en què es troba l’aparició de l’obra ens portarien a situar-la en el que s’anomena poesia dels anys vuitanta. Tot i això, les característiques formals de la seva poesia no encaixen gens amb els pressupòsits estètics que caracteritzen la producció poètica d’aquesta generació (és a dir, la preferència pel solemne culturalisme i el gust per l’estil barroc). La poesia de Xela Arias, en canvi, connecta amb una estètica vinculada a la cultura urbana de l’època, en diàleg constant amb altres manifestacions artístiques (recordem el seu vincle amb la Movida viguesa) d’un estil més punk, sense perdre profunditat. Aquesta és una vista prèvia de les línies creatives que caracteritzarien la poesia de la pròxima dècada.

 

 

Xela Arias crida a repassar el que s’ha anomenat poesia dels anys vuitanta amb altres autors com Ana Romaní, Luisa Castro, Helena de Carlos i Antón Reixa. Potser un dels avenços d’època més notables en la seva poesia és el de la reflexió de gènere, que acabaria sent un tret definitori d’una poètica tan important als anys noranta com les de Yolanda Castaño, Lupe Gómez i Olga Novo.