1. El teatre i els teatres a l'època de Shakespeare

• The Queen’s Men, fundada el 1583 sota el lideratge dels actors Richard Tarlton i Robert Wilson.
• The Admiral’s Men, creada el 1594 sota el lideratge de l’actor Edward Alleyn.
• El mateix any es va fundar la companyia amb la qual s’associa el nom de Shakespeare: The Lord Chamberlain’s Men. Richard Burbage va ser l’actor estrella no tan sols de la companyia, sinó també de l’època. Quan James I va accedir al tron d’Anglaterra a la mort de la reina Elizabeth I l’any 1603, The Lord Chamberlain’s Men es va convertir en The King’s Men. 
• L’any 1594 també es va crear The Earl of Worcester’s Men, sota el lideratge de l’actor Thomas Greene. A la mort de la reina Elizabeth es va convertir en The Queen Anne’s Men –com a homenatge a la reina consort que, igual que la difunta ‘reina verge’, era una gran amant del teatre. 

   Les primeres construccions pensades específicament per escenificar obres teatrals eren estructures a cel obert i es denominaven public playhouses. Per tant, només hi havia funcions de dia i com que les entrades eren més econòmiques, hi assistien espectadors de diverses classes socials. Produïen obres de caràcter popular, adreçades a tot tipus d’espectadors i de totes les edats.

• The Rose, el 1587, creat per Philip Henslowe, rival de Burbage. Aquest va ser el teatre dels Admiral’s Men. 
• The Swan, construït el 1595.
• El 1599 es va crear el teatre amb el qual s’identifica William Shakespeare: The Globe, que es va convertir en el teatre dels Lord Chamberlain’s Men, que inicialment treballaven a The Theatre, de Burbage. Quan l’arrendament d’aquest teatre va expirar l’any 1597, la companyia va decidir traslladar-se al Bankside i construir un teatre nou a prop de The Rose. 
• Un altre teatre en aquesta zona va ser el The Hope (1614). 
• La competència del teatre de Shakespeare i dels Lord Chamberlain’s Men va ser tan important que la companyia d’Edward Alleyn –The Admiral’s Men–, va decidir traslladar-se a un altre teatre –The Fortune– situat a St. Giles, també a Shoreditch.

   A més de les public playhouses, hi havia també les private playhouses, a les quals assistia principalment l’aristocràcia. Les private playhouses estaven situades dins de les muralles de la ciutat de Londres i eren estructures tancades (amb sostre) i, per tant, no sotmeses a les inclemències del clima. Eren els teatres de les companyies formades per actors infantils, grans professionals molt ben entrenats que van suposar una seriosa competència per a les companyies d’adults. Les companyies teatrals infantils més destacades i els seus respectius teatres van ser:

• The St. Paul’s Boy’s Playhouse, creada el 1575, formada pels nens del Cor de la catedral de Sant Pau. 
• Un any després, el 1576, va obrir The Blackfriars, de la companyia Children of the Chapel Royal, sota la gestió de John Lyly. El 1596, Richard Burbage va comprar aquest teatre per diverses raons, principalment perquè es tractava d’un teatre tancat i les actuacions no es veien afectades per la climatologia; a més a més, el públic era d’origen aristocràtic i, per tant, amb major capacitat adquisitiva. El 1600 es va llogar a una altra companyia de nens, The Children of the Revels que, de fet, va suposar una competència considerable per a la companyia de Burbage i Shakespeare. Finalment, The Lord Chamberlain’s Men s’hi van establir el 1608.
• Un altre teatre per a una companyia d’actors infantils va ser The Whitefriars, que va obrir al públic el 1606 (vegeu Gurr). 

   Hi havia altres llocs on també es posaven en escena obres de teatre, com per exemple la cort mateixa, els palaus de la noblesa o centres universitaris –concretament els Inns of Court, institucions dedicades a l’estudi del dret.

• Gurr, Andrew. The Shakespearean Stage: 1574-1642. 1970. Cambridge UP, 1992.
• McEvoy, Sean. Shakespeare: The Basics. Routledge, 2000.