Llengües

3. Shakespeare, gènere i sexualitat

per Enric Monforte

   Amb el sorgiment dels moviments d’alliberació feminista i homosexual i de lluita pels drets civils als països occidentals, a partir de la dècada dels setanta aspectes com ara la igualtat entre homes i dones o entre races, el qüestionament d’unes identitats de gènere massa estrictes i repressives, la possibilitat de viure o construir identitats sexuals alternatives a les hegemòniques i, en definitiva, la resistència a les estructures de poder patriarcals, heteronormatives i racistes són reivindicats amb força per aquests col•lectius socials. Paral•lelament, des de l’àmbit acadèmic dels Estudis Anglesos, les obres de Shakespeare van passar a ser estudiades des de perspectives alternatives a la crítica humanista liberal, dominant fins aleshores, per l’evolució en la teoria literària que es va produir a partir del postestructuralisme. D’entre aquestes mirades alternatives podem esmentar els estudis de gènere i sexualitat, els quals van contribuir de manera decisiva –juntament amb d’altres com el materialisme cultural, el New Historicism o la crítica postcolonial– al canvi en l’aproximació a l’obra del dramaturg. Estudiar Shakespeare a partir de la consideració d’aquests aspectes ens pot ser altament útil per crear noves lectures dels seus textos, per entendre millor el funcionament d’aquests constructes a l’Anglaterra de la primera modernitat i, d’altra banda, per reflexionar sobre com han evolucionat fins avui i fins a quin punt encara segueixen determinant l’existència dels homes i les dones del segle XXI.
 
Shakespeare des del gènere
 
 
   Segons Lisa Hopkins, les lectures feministes de Shakespeare poden concentrar-se en els personatges femenins de les obres, oferir informació alternativa dels contextos de producció i recepció dels textos, o bé estudiar aspectes de les obres en si, de com han estat posades en escena o com han estat rebudes, que una altra perspectiva ometria (137). Per a Kate Chedzgoy, la crítica feminista sobre Shakespeare es planteja “both to intervene in contemporary cultural politics and to recover a fuller sense of the sexual politics of the literary heritage” (Introduction 4). Finalment, Kathleen McLuskie proposa llegir Shakespeare des del feminisme precisament a partir de la mateixa dificultat de fer-ho, és a dir, no imposant lectures feministes contemporànies a uns textos renaixentistes i de la primera modernitat que de vegades no les permeten –com per exemple King Lear (El rei Lear)–, sinó reflexionant precisament sobre per què això no és possible i sobre les implicacions polítiques i ideològiques d’aquesta impossibilitat (vegeu també Hopkins 142-44).
 
   Com a exemple, podem mencionar una possible aproximació feminista a Gertrudis i a Ofèlia, els personatges femenins de Hamlet. Així, Rebecca Smith analitza Gertrudis, la mare de Hamlet, no segons la lectura tradicional que la veu com un personatge posseït per una sexualitat extrema, sinó com a exemple del poder destructiu del patriarcat sobre una dona que, segons el text, no fa res més que obeir el marit i intentar complaure el fill, denunciant així l’entramat misogin dins de l’obra. Alice Jardine (Still Harping 92-93, Reading Shakespeare 38-47), per la seva banda, l’ha estudiada a la llum de la situació de la dona a l’Anglaterra de l’època i arriba a conclusions molt interessants, com ara sobre la capacitat de subversió del segon casament d’una vídua, o sobre les desastroses conseqüències polítiques i econòmiques d’aquest casament en el seu fill. Això afegeix consideracions problemàtiques a la lectura tradicional de l’obra, que veu Hamlet com a heroi torturat, posseït per un dubte extrem, en lloc d’algú turmentat precisament perquè és apartat del poder i del benefici econòmic que comporta.
 
   Pel que fa a Ofèlia, les seves vicissituds a Hamlet es poden llegir també com a exemple de la situació de la dona a l’època, en aquest cas sotmesa totalment al control del pare i del germà, o a l’abús de Hamlet, i ens permeten veure com el mateix text sembla remarcar la total alteritat d’allò femení, que relega a una situació de vulnerabilitat, bogeria i mort. Una altra aproximació a Ofèlia, segons Elaine Showalter, seria interpretar-la a partir de la manera en què ha estat representada en diferents muntatges de l’obra, a la pintura i a la cultura popular al llarg del temps, atesa la seva absència a gran part de l’obra. D’aquesta manera es pot esbrinar si a partir de les diferents representacions es pot entendre la seva possible significació i, al mateix temps, mostrar els discursos sobre gènere a les diferents èpoques a partir de la manera en què es representa el personatge, així com la seva repercussió en els nostres temps. En aquest cas, llegir Ofèlia des del feminisme ens permet reflexionar sobre “the cultural links between femininity, female sexuality, insanity, and representation” (221). En ambdós casos, doncs, és possible establir paral•lelismes entre l’època de Shakespeare i l’actualitat, analitzar el funcionament de les estructures de poder vigents a l’època –la família, la societat o l’estat–, dels sistemes ideològics que els donaven suport, i reflexionar sobre la seva possible pervivència residual en els nostres temps.
 
Shakespeare des de la sexualitat
 
   Els estudis de sexualitat han estat generalment més centrats en les comèdies shakespearianes, tenint en compte els moments de confusió sexual i la presència d’elements obertament homoeròtics/lèsbics a ulls de l’espectador contemporani que aquestes propicien. Catherine Belsey reconeix a aquestes comèdies el potencial de “disrupting sexual difference, calling in question that set of relations between terms which proposes as inevitable an antithesis between masculine and feminine, men and women” (167), oferint la possibilitat de “speak from a position which is not that of a full, unified, gendered subject” (180). Un fet important que cal tenir en compte, tant a nivell de gènere com de sexualitat, és que a l’època de Shakespeare les dones tenien totalment prohibit participar en representacions teatrals, per això els personatges femenins estaven representats per nois o per homes –el que s’ha anomenat un “teatre transvestit” (McDonald 113). Aquest és per a Lisa Jardine un fet crucial (Still Harping 137-38), ja que permet la presència d’elements altament dissidents des de l’òptica de l’espectador contemporani.
 
   A As You Like It (Al vostre gust), per exemple, Rosalina es transvesteix en Ganimedes quan fuig al bosc, i és disfressada d’home que la pastora Febe se n’enamora. Tenint en compte que ambdós personatges estarien representats per nois, l’equívoc de la trama es complica encara més: a l’atracció lèsbica –als ulls contemporanis– de Febe vers Rosalina s’afegeix l’atracció homoeròtica entre els nois actors que representen els personatges. A banda dels possibles efectes sobre el rol sexual dels espectadors, que podrien veure’s afectats en la seva sexualitat, és la confusió de veure com un noi disfressat de dona es disfressa d’home i com un altre noi disfressat de dona s’enamora del que creu que és un home (però que en realitat és un altre noi disfressat de dona), el que provoca aquesta inevitable confusió de rols i les seves conseqüències per a la moral sexual imperant. Això es fa especialment palès quan Rosalina/Ganimedes fa de Rosalina i és cortejada per Roland, el seu enamorat –arribant fins i tot a un simulacre de casament–, on veiem un noi disfressat de dona que es transvesteix d’home i que aquí fa de dona cortejada per un actor de sexe masculí. L’element homoeròtic/lèsbic adquireix connotacions importants, cosa que permet a l’espectador contemporani qüestionar-se l’existència de rols de gènere i sexuals estrictes o, com Kate Chedgzoy apunta, reconceptualitzar la “representació dramàtica del desig” (“Sexuality” 416), un element imbuït d’un clar potencial transgressor.
 
Escena de Al vostre gust
   Finalment, la representació del desig homosexual en l’obra de Shakespeare ha estat especialment estudiada tant des de la perspectiva dels estudis gais i lèsbics com de la seva evolució, el que es coneix com a teoria queer. Alan Sinfield es demana com els lectors/espectadors dels marges sexuals “may relate to such a powerful cultural icon as Shakespeare” (123) a partir de l’anàlisi de la presència de possibles elements homoeròtics a The Merchant of Venice (El mercader de Venècia) –com per exemple la relació entre Antònio i Bassànio. Segons Sinfield, llegir el text des d’aquesta perspectiva permet identificar “the mechanisms of exclusion in our cultures” i explorar “the ideological structures in the playtexts –of class, race, ethnicity, gender and sexuality– that facilitate these exclusions” (128). Finalment, Valerie Traub i Theodora Jankowski llegeixen Shakespeare des de la perspectiva del desig lèsbic, reflexionen sobre la seva invisibilitat històrica i reivindiquen la seva presència a partir de l’anàlisi de l’atracció de Febe per Rosalina a As You Like It (Traub), o de la relació entre Hermione i Paulina a The Winter’s Tale (Conte d’hivern) (Jankowski; vegeu Hopkins 157-59). 
 
   Queda palès que aquestes disquisicions –inevitablement polèmiques– plantegen el mateix dilema que hem vist en el cas d’una aproximació feminista a l’obra del bard, és a dir, la dificultat de llegir els textos des dels pressupòsits actuals sobre la sexualitat; cal no oblidar que, segons Foucault, l’homosexualitat no es va definir com a categoria sexual fins a les darreries del segle XIX. En qualsevol cas, llegir Shakespeare des de la sexualitat permet al lector contemporani reflexionar sobre la definició i el funcionament de les categories sexuals a la nostra societat a partir de la manera en què són representades pel bard a les seves obres.
 
Referències
  • Belsey, Catherine. “Disrupting Sexual Difference: Meaning and Gender in the Comedies”. Alternative Shakespeares, vol. 1, edited by John Drakakis, Routledge, 1985, pp. 166-90.
  • Chedgzoy, Kate. Introduction. Shakespeare, Feminism and Gender, edited by Kate Chedgzoy. Palgrave Macmillan, 2001, pp. 1-23.
  • ---. “Sexuality”. The Oxford Companion to Shakespeare, edited by Michael Dobson and Stanley Wells, Oxford UP, 2001, pp. 416-17.
  • Hopkins, Lisa. Beginning Shakespeare. Manchester UP, 2005.
  • Jankowski, Theodora A. “...in the Lesbian Void: Woman-Woman Eroticism in Shakespeare’s Plays”. A Feminist Companion to Shakespeare, edited by Dympna C. Callaghan, Blackwell, 2000, pp. 299-319.
  • Jardine, Lisa. Still Harping on Daughters. Women and Drama in the Age of Shakespeare. 1983. Harvester Wheatsheaf, 1989.
  • ---. Reading Shakespeare Historically. Routledge, 1996.
  • McDonald, Russ. The Bedford Companion to Shakespeare: An Introduction with Documents. Bedford, 2001, pp. 109-26.
  • McLuskie, Kathleen. “The Patriarchal Bard: Feminist Criticism and Shakespeare: King Lear and Measure for Measure”. Political Shakespeare: Essays in Cultural Materialism, edited by Jonathan Dollimore and Alan Sinfield, 1985, Manchester UP, 1994, pp. 88-108.
  • Showalter, Elaine. “Representing Ophelia: Women, Madness, and the Responsibilities of Feminist Criticism”. Hamlet, edited by Susanne L. Wofford, 1980, Bedford, 1994, pp. 220-40.
  • Sinfield, Alan. “How to Read The Merchant of Venice without Being Heterosexist”. Alternative Shakespeares, vol. 2, edited by Terence Hawkes, Routledge, 1996, pp. 122-39.
  • Smith, Rebecca. “A Heart Cleft in Twain: The Dilemma of Shakespeare’s Gertrude”. Hamlet: Contemporary Critical Essays, edited by Martin Coyle, 1980, Macmillan, 1992, pp. 80-95.
  • Traub, Valerie. Desire and Anxiety: Circulations of Sexuality in Shakespearean Drama. Routledge, 1992.
 

[https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lamb-p126.png?uselang=es]

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia