Logo
Llengües
- Español
- English
- Català
Main menu
10. Mirar enrere: cent anys de la FBM (Taula 6)
Amb el pas del temps, la modalitat de comercialització de les traduccions de la FBM –depenent en exclusiva de les subscripcions– afectà negativament la dinàmica de l’empresa. La circulació dels volums no anava més enllà del cercle de subscriptors i era difícil trobar-los en els circuits comercials habituals. Endemés, l’aparició de més de 4 volums per any condicionava l’elecció dels títols i la selecció dels col·laboradors (en funció de la tradició dels encàrrecs o de la proximitat als membres del Consell de Direcció).
Aquesta problemàtica fou exposada l’any 1967 per Carles Miralles a la revista Serra d’Or (*), en l’article «Elegia per a la nostra biblioteca de clàssics antics». L’hel·lenista barceloní assenyalava que era una col·lecció que, a diferència del seu propòsit primigeni, “ja no arriba a tothom” pel simple fet que no es podia comprar a les llibreries.
(*) Carles Miralles, “Elegia per a la nostra biblioteca de clàssics antics”, Serra d’Or IX, 10 (octubre) (1967), 52-54.
Les posicions de Miralles foren reiterades en un nou article trenta anys després en el qual, entre altres propostes, demanava que la FBM tirés endavant una «edició -no caldria que fos de tots els volums, sinó d’una selecta– sense els textos originals», pensant en el gran públic i en els estudiants (**).
(**) Carles Miralles, “La Bernat Metge, patrimoni de qui?”, Serra d’Or 477 (setembre) (1999), 45-49.
Ara bé, aquest desideratum de l’enyorat Carles Miralles no es plasmà fins més endavant.
El 2007, Francesc Guardans Cambó, amb una àmplia experiència editorial prèvia, va assumir la direcció de l'Institut Cambó i l'editorial Alpha. Sota el seu impuls, es van desenvolupar una sèrie d'iniciatives rellevants que buscaven ampliar la difusió de les obres de la Bernat Metge entre el gran públic i estendre així el coneixement de la gran obra cultural.
Així, l'any 2009, la FBM va llançar la seva primera iniciativa de popularització de les seves obres de referència: La col·lecció Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge (2009-2011), amb l'ajuda d'Edicions 62. Per primera vegada sortien 8 títols de la casa només en català, sense el text en llatí o grec, per permetre'n la difusió més àmplia: les tragèdies tebanes de Sòfocles (Nr. 117), la poesia eròtica d’Ovidi, l’Anàbasi de Xenofont, les biografies de Calígula, Claudi i Neró de Suetoni, El convit i el Fedó de Plató, els comentaris de les guerres de Juli Cèsar, Dafnis i Cloe de Longuis i la poesia lírica d’Horaci
El 2011, va veure la sortida als quioscos de 50 títols Essencials de la FBM. Un gran llançament, amb el suport del Diari Ara i la difusió d'Edicions 62 i Planeta Agostini va portar la renovada col·lecció, en cuidada edició facsímil i en el seu format original bilingüe, a milers de subscriptors a preus populars. La proposta permetia també a cada subscriptor regalar una altra col·lecció al col·legi de la seva elecció, fet que va permetre una ràpida extensió a centenars de centres escolars on la col·lecció es va donar a conèixer per primera vegada.
D'aquests anys també data l'arribada, amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de col·leccions completes de l'edició clàssica de la FBM a les grans biblioteques de referència de la Universitat de la Sorbona, de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics.
Al llarg d'aquest període també es va establir la presentació regular de les noves obres publicades, amb la signatura d'un conveni amb l'Ateneu Barcelonès, que permetia la celebració de diversos actes anuals amb presència de traductors i editors que permetien presentar el context i l'entorn de les noves obres publicades per la FBM.
Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge (2009-2011)
- Sòfocles, Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos). Traducció de Carles Riba. Introducció de John P.A. Gould¸ Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2009, (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 1).
- Ovidi, Poesia eròtica (Amors, Art amatòria, Remeis a l’amor). Traducció de Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. Introducció de Stephen E. Hinds, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2009 (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 2).
- Xenofont, Els deu mil (Anàbasi). Traducció de Francesc J. Cuartero. Introducció de Christopher J. Tuplin, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2009 (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 3).
- Suetoni, Vides de Calígula, Claudi i Neró. Traducció de Joaquim Icart. Introducció de Keith R. Bradley, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, [2010] (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 4).
- Plató, El convit. Fedó. El convit. Traducció d’Eulàlia Presas. Fedó: Traducció de Jaume Olives Canals. Introducció de Julia Annas, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2010 (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 5).
- Juli Cèsar, Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Traduccions de Joaquim Icart i de Josep M. Morató. Introducció d'Ernest Badian, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2010 (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 6).
- Longus, Dafnis i Cloe. Traducció de Jaume Berenguer Amenós i Francesc J. Cuartero. Introducció d’Ewen Lyall Bowie, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, [2010] (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 7).-
- Horaci, Odes i epodes. Traducció de Josep Vergés. Introducció de Hans Pter Syndikus, Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2010 (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 8).
Poc temps després, la mateixa Editorial Alpha, en col·laboració amb Edicions 62 i Planeta DeAgostini/Altaya, llançava una empresa més ambiciosa consistent a reproduir 30 volums de la col·lecció tradicional, amb el text original i la traducció catalana. Aquesta col·lecció –Els clàssics de la Bernat Metge– es venia als quioscs i a les llibreries a preus populars. Un primer llançament es dugué a terme en col·laboració amb el diari Ara; una segona campanya anà destinada a les escoles. Entre els volums que es reeditaren figura precisament el primer autor publicat per la FBM: Lucreci amb el seu De la natura (Nr. 118).
 |
 |
 |
|
(117) Sòfocles, Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos). Traducció de Carles Riba. Introducció de John P.A. Gould¸ Barcelona, Editorial Alpha – Edicions 62, 2009, (Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, 1).
|
(118) Lucreci, De la natura. Volum II. Text i traducció del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, Fundació Bernat Metge (Els clàssics de la Bernat Metge / Escriptors llatins), 2012.
|
(119) Plató, El convit. Pròleg d’Antoni Bosch-Veciana. Traducció d’Eulàlia Presas, Barcelona, FBM, 2019 (Bernat Metge Essencial, 3).
|
Aquesta tendència a ampliar el potencial públic de la FBM s’ha reforçat arran de l’adquisició per part del grup SOM (2017). La darrera iniciativa ha estat el llançament d’una nova col·lecció de traduccions històriques, sense el text original, precedida d’introduccions renovades. Aquesta nova col·lecció –del nom Bernat Metge Essencial– inclou fins ara l’Odissea d’Homer (1-2), El convit de Plató (3) (Nr. 119), les Metamorfosis d’Ovidi (4-5), la Poètica d’Aristòtil (6), les tragèdies tebanes de Sòfocles (7), L’amistat (Leli) de Ciceró (8), tres tractats de Sèneca (La providència, La tranquil·litat d’esperit, La clemència) (9), dues tragèdies, Medea i Hipòlit, d’Eurípides (10), l’Eneida de Virgili (11-12), les Poesies de Catul (13), l’Amfitrió i la comèdia de l’olla de Plaute (14), l’anònima Retòrica a Herenni (15), La ira de Sèneca (16) i la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides (17-19).
 |
 |
|
|
(120) Montserrat Franquesa Gòdia. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923–1938), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 181).
|
|
(121) Raül Garrigasait, Els fundadors. Història d'una ambició, clàssics i poder, Barcelona, Ara llibres, 2020.
|
Poc a bans de complir el centenari de la institució, ja van començar a aparèixer estudis sectorials i monografies dedicades a analitzar la història de la FBM. La primera d’aquestes recerques fou la tesi doctoral de Montserrat Franquesa (1966-2021) que va poder arribar al gran públic amb el títol de La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938) (Nr. 120). Malgrat que el volum traslluïa, en part, el format original de tesi doctoral, l’obra de Franquesa revela una maduresa inusual en aquest tipus de productes acadèmics, fruit dels anys de treball i de l’experiència de primera mà en el camp de la traducció literària. El llibre s’articulava en dues grans parts precedides d’una «Presentació» i d’un capítol de balanç general, des de la contemporaneïtat sobre els «Noranta anys d’història» de la institució, que descrivia la recerca efectuada com un enfocament que veu les traduccions com a part integrant d’un sistema cultural, social i polític.
La primera part, «El projecte editorial de la traducció dels clàssics en català», se centrava en els orígens del projecte, amb protagonisme quasi exclusiu de Francesc Cambó i de Joan Estelrich. Descrivia també el pla general de la col·lecció, enumerant totes les característiques tècniques de les diverses sèries que la integrarien i transcrivint els primers llistats de possibles col·laboradors. En aquesta primera part també s’especifica l’organització logística de la iniciativa, sota forma de fundació amb subscriptors i empresa editorial independent (inicialment, l’Editorial Catalana; successivament, l’Editorial Alpha, creada el 1926) encarregada de les tasques d’impressió i de distribució. També en aquesta primera part Franquesa analitzava, com a important novetat documental, la qüestió de les normes generals d’edició i traducció. Les seccions postremes d’aquesta primera part es dedicaven a l’estudi del nombre i perfil dels subscriptors, amb unes consideracions finals sobre els condicionants que el mecenatge de Cambó implicava sobre la viabilitat de l’aventura.
La segona part, més extensa i detallada, abordava l’anàlisi singular dels 83 volums apareguts entre 1923 i 1938. Per a cada un dels 83 volums apareguts abans de la derrota republicana, Franquesa identificava la tasca i l’abast de traductors i correctors –fet que no sempre resulta clar perquè els crèdits dels volums no són sempre prou il·lustratius– a partir del contingut de la part introductòria dels esmentats volums i de la documentació d’arxiu custodiada a la mateixa FBM. També prenia en consideració un bon nombre de les crítiques que havien anat apareixent a la premsa barcelonina del moment (en particular, a La Publicitat, La Veu de Catalunya, La Revista, en menor mesura també a La Vanguardia).
Aquest pioner estudi de Franquesa va obrir un camí fins aleshores gairebé inexplorat –que altres autors han sollat en els darrers temps, com ara la història a tres bandes d’Els fundadors de Raül Garrigasait (Nr. 121). Amb el títol d’Els fundadors. Història d’una ambició, clàssics i poder (Barcelona, Ara llibres, 2020), Raül Garrigasait va oferir al gran públic una lectura personal de l’evolució de la Fundació Bernat Metge, des de la seva fundació i fins a l’actualitat; l’autor s’ha centrat preferentment en les vicissituds interpersonals de tres dels seus protagonistes inicials: el mecenes Francesc Cambó, el seu primer director, el mallorquí Joan Estelrich, i el poeta i traductor Carles Riba, un dels principals col·laboradors científics de la institució.
Segueix-nos
Footer - Copyright
© CRAI Universitat de Barcelona
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Campus d'exelencia
