Llengües

Mostra d'edicions dels segles XIX i XX

 

IMATGE
 

 

 

DESCRIPCIÓ
 

     
 

APULEIUS I - Apulei Platonici Madaurensis Metamorphoseon libri XI.
Lipsiae : in aedibus B.G. Teubneri, 1913.
 

Aquesta és l’edició elaborada per l’afamat filòleg Rudolf Helm (1872–1966), a la qual ens referim a l’article d’aquesta exposició titulat «Sobre l’origen de L’ase d’or i la seva transmissió». Es tracta de la primera edició crítica elaborada de la novel·la d’Apuleu, publicada a la ciutat de Leipzig els anys 1907 i 1913, originalment titulada Apulei Platonici Madaurensis Metamorphoseon libri XI (Els onze llibres de Les metamorfosis d’Apuleu el platònic de Madaura). L’exemplar del qual disposem a la biblioteca de lletres de la Universitat de Barcelona és del 1913.
 

La Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana és una col·lecció de literatura clàssica, una empresa d’autoritat acadèmica de referència, destacant-se també la d’Oxford Classical Texts, la de la Fundació Bernat Metge i la Loeb Classical Library.

 
     
   
APULEIUS I - Apulei Platonici Madaurensis Metamorphoseon libri XI.

Lipsiae : in aedibus B.G. Teubneri, 1913, pp. 266 y 273.


Presentem una mostra de l’obra, les pàgines 266 I 273, on podem llegir el contingut de l’inici del llibre XI de L’ase d’or, on es produeix l’aparició de la deessa Isis, episodi al qual fem referència a l’article d’aquesta exposició titulat «El culte d’Isis i el fracàs de les fidelitats públiques. La formació d’un para–estat ritual». El text de l’edició s’extragué directament del manuscrit original medieval, del segle XI, que prové de l’abadia de Montecasino. Les notes que acompanyen l’edició ens indiquen el foli del pergamí al qual es troba cada fragment, així com les glosses i correccions als marges del manuscrit.
 
 
APULEIUS II.1 - Apulei Platonici Madaurensis Pro se de magia liber (Apologia). Lipsiae : in aedibus B.G. Teubneri, 1912.

Aquest és el primer volum de l’edició de l’Apologia d’Apuleu també elaborada per Rudolf Helm a partir del mateix còdex laurencià en el qual es trobà L’ase d’or. Es tracta també de la primera edició crítica publicada d’aquesta obra. Presentem una anàlisi i la informació d’aquesta obra en l’article «Sobre Apuleu i la seva producció literària». L’Apologia és l’únic discurs judicial que ens ha arribat de la llatinitat imperial, en el qual Apuleu formula el seu al·legat de defensa contra les acusacions judicials que li adjudicaven l’ús de màgia malèfica.
 
El disseny de la coberta és un tret identificador de la Biblioteca Teubneriana. Permet entendre una dimensió de l’edició que va més enllà dels volums, introduint el concepte de sèrie, d’uniformitat entre exemplars i de criteri editorial. En l’edició de llibres, la idea de col·lecció implica la formació d’una continuïtat recollida en una sèrie de volums successius, i, en aquest sentit, els criteris formals i estètics uniformats permetran atorgar una identitat pròpia a la col·lecció. Així, el disseny de les cobertes, la composició tipogràfica i la composició de pàgina son aspectes d’importància per la tasca editorial. Aquesta coberta, com les dels altres volums de la col·lecció que podreu veure a l’exposició virtual, exemplifiquen aquesta idea.
 
 
APULEIUS II.2 - Apulei Platonici Madaurensis Florida. Lipsiae : in aedibus B.G. Teubneri, [1910?].
 
De la mateixa manera que l’Apologia i L’ase d’or, Rudolf Helm elaborà aquesta primera edició crítica de les Florida, el compendi de conferències públiques d’Apuleu el madaurès, que prové també del mateix còdex laurencià escrit el segle XI. Aportem la informació de les Florida en l’article «Sobre Apuleu i la seva producció literària».
 
Destaca la composició visual marcada per un disseny gràfic clàssic, ortogonal, parc i compacte. La informació es presenta en tres blocs. Cada bloc resta emmarcat per un rectangle buit amb línies contínues doblades, imitant el relleu el marbre. El perímetre dels tres blocs i dos columnes decorades laterals dibuixen un estil gràfic de semblant arquitectònic.
 
A l’època en que fou comercialitzada, 1913, aquesta edició anava destinada a un públic que podria trobar–hi un producte de gran qualitat editorial pel contingut i la formalització, produïda a baix cost i per tant d’un preu per exemplar accessible.
 
     
 
APULEIUS III - Apulei Platonici Madaurensis De philosophia libri. Lipsiae : in aedibus B.G. Teubneri, 1908.
 
Aquesta antologia comprèn part dels tractats filosòfics d’Apuleu, als quals fem referència a l’article «Sobre Apuleu i la seva producció literària», bona part dels textos producte de la seva estada a Atenes on va estudiar–hi filosofia neoplatònica.
 
Sota el nom del filòleg i autor de l’estudi crític d’aquesta edició, Thomas Paulus, es distingeix la signatura de l’editor de la col·lecció. Aquesta composició gràfica resta formada per la unió en un sol grafisme de les tres inicials del nom del fundador de l’editorial, Benedictus Gotthelf Teubner (1784–1856), tractant–se de la marca de l’editorial que forma part del peu d’impremta. Aquesta és una característica que atorga modernitat a l’edició, atès que compilar aquesta informació en portada sobre el vers de la coberta facilita la identificació ràpida de l’exemplar. En la història del llibre imprès molt sovint la coberta no expressava amb aquest grau de concreció i sentit pràctic la informació convencional. Així, la portada conté el títol complet, el nom de l’autor i el peu d’impremta on s’hi recull el lloc i l’editorial responsable, podent–se deduir la rellevància i notorietat de la col·lecció.
 
     

 

 
APULEIUS - The Golden assCambridge, Mass. : Harvard University Press ; London : William Heinemann, 1915.
 
Portadella + Il·lustració prèvia (medalló): La Loeb Classical Library és una important col·lecció d’època contemporània de literatura clàssica d’edició bilingüe que es presenta amb la traducció anglesa en pàgines acarades amb el text original en grec o en llatí amb notes afegides. Des del seu origen l’any 1911 aquesta col·lecció anglo–estatunidenca va tenir una intenció divulgativa i s’adreçava a una audiència general i no únicament al públic acadèmic.
 
La composició de les pàgines centrada en la compacitat, en la reducció de les dimensions de tots els elements al mínim raonable pels criteris de funcionalitat, estava centrada en oferir uns preus molt assequibles a base de reduir els costos de producció dels exemplars.
 
A la portada trobem elements normatius però en aquest cas veiem com el nom de l’autor llatí té una importància superior al títol de l’obra i apareix amb una capça de lletra de mida i alçada majors. També apareixen els noms del traductor original de la versió anglesa utilitzada en l’edició i la figura de l’acadèmic responsable de tenir–ne cura. Al peu d’impremta apareixen els dos responsables de l’edició: l’editorial anglesa i la universitat estatunidenca.
També mostrem la fotografia que inclou aquest volum d’un medalló romà en el qual figurava l’efígie idealitzada d’Apuleu.
 
     
 
APULEIUS - The Golden assCambridge, Mass. : Harvard University Press ; London : William Heinemann, 1915, pp. 4–5.
 
També presentem les pàgines en les que figura el segon verset del llibre I, en el qual Apuleu posa en boca del protagonista–narrador, Luci, la justificació del relat i l’inici de la seva història.
 
     
 
APULEIO. L'Asino d'OroMilano : Edoardo Sonzogno, 1874.
 
Portadella:
 
A la biblioteca de la Universitat de Barcelona també comptem amb exemplars del segle XIX de L’ase d’or, anteriors a la primera edició crítica d’Helm. Més que de traduccions de l’obra es tracta de versions que, en la majoria dels casos, no deriven directament dels manuscrits medievals sinó de còpies italianes d’aquests pergamins que circulaven durant la baixa medievalitat i durant l’edat moderna, publicant–se l’edició princeps impresa a Roma el 1469. Aquest volum del 1874 consta de la versió elaborada per Agnolo Firenzuola a partir de la traducció de Matteo Boiardo.
 
A la portada es distingeixen els apartats canònics i a nivell tipogràfic observem la utilització dominant de la capça alta o lletra majúscula, i la interacció entre classes i tipus d’alçades diferents per distingir entre els tipus d’informació donada en els tres grans blocs clàssics de la portada.
 

 

    Reproducció fotomecànica d’una gravat original de la sèrie de gravats titulada La faula de Psique estampada pel gravador italià Agostino Veneziano (1490-1540) a partir dels dibuixos del pintor flamenc Michel Coxcie (1499-1592). Tots dos van ser artistes de renom del moviment renaixentista. La il·luminació d’aquest capítol i els seus motius principals a través de les estampes permet copsar l'acceptació que aquesta obra tenia entre el públic del segle XVI en determinats contextos europeus.
En el contingut de la magnífica obra de la romanista novaiorquesa Elisabeth Hazelton Haight (1872-1964), publicada durant la segona dècada del segle XX, podem apreciar l’interès que existí durant els tombants del segle XIX al XX per la literatura del segle II, especialment la d’Apuleu. L’autora posa en relació l’obra amb el seu context històric i amb l’emergència del cristianisme, i tracta profusament la seva influència en el pensament renaixentista.     
       
   
La coberta està il·lustrada amb un motiu de gust modernista. Gust apreciable principalment per tres recursos gràfics que caracteritzen la imatge. En primer lloc els motius decoratius amb formes curvilínies que emulen formes d’elements naturals com és el cas del conjunt que emmarca l’escena principal. En segon lloc la taca plana i el contrast extrem de la tinta negre en taca o en línia sobre el blanc paper. En tercer i darrer lloc la temàtica naturalista recollida pel nu femení i els dos faunes integrats a l’emmarcat que conté l’escena en un paisatge. Cal afegir que el disseny de la tipografia, d’un caire irregular, probablement disseny únic inspirat en motius d’estil modernista per aquesta il·lustració també expressa amb claredat l’estil gràfic i el gust propi de l’art nouveau del conjunt.
La protagonista de l’escena, en un gest reflexiu, camina per un paisatge boscós mentre dos faunes, que defineixen el marc de l’escena, l’observen sorneguers. Dibuix resolt amb grafit, estil i tinta negre, traç delicat contrastat amb el contrast de la tinta negre i el blanc paper per resoldre l’efecte de perspectiva gràficament, que amb les lletres del títol de l’obra dissenyades plantegen una il·lustració al gust de l’estil modernista per les formes orgàniques, irregulars i curvilínies com el plantejament de l’escena dintre d’un marc decorat per les figures dels faunes donen forma a una escena de tall naturalista.
 
       
Per la seva data de publicació probablement les reproduccions impreses d’aquestes làmines es van realitzar amb una de les tècniques litogràfiques disponibles a la indústria impressora de l’època. Dibuixos resolts molt probablement sobre imatges fotogràfiques retocades amb tècnica aquosa com aquarel·la o gouache monocrom en tonalitats negre i sèpia. A les escenes interiors els personatges protagonistes apareixen en poses afectades per tal de formar passatges de l’obra il·lustrats amb maneres teatrals. Per l’aparença de les escenes amb influències de la composició arquitectònica i de les postures corporals properes al ballet es poden adscriure a la corrent fotogràfica pictorialista força estesa a França la primera dècada del segle XX.      
       
   
Portada de la versió del poeta florentí Agnolo Firenzuola (1493-1543) de la novel·la de L’ase d’or, editada per segona ocasió per Edoardo Sonzogno (1836-1920) l’any 1879, juntament amb alguns dels escrits de l’autor i traductor italià. S’acompanya l’obra del madaurès amb la Novella dello sternuto, traduïda per Matteo Boiardo (1441-1494).
A la portada criden l’atenció la menció a l’edició i al tipus de tecnologia emprada per realitzar-la. També destaca la lletra inicial de l’editor, decorada amb un disseny d’il·lustració monocroma estereotipada. Aquesta tècnica d’impremta que es destaca a la portada permetia la impressió d’una successió de pàgines en un sol foli de paper mitjançant l’ús de diverses planxes metàl·liques que contenien els conjunts a estampar a l’impremta. A través de la imposició d’aquestes pàgines i del plegat corresponent del foli imprès per les seves dues cares s’aconseguien el respectius quaderns que un cop cosits i enquadernats adientment formaven cadascun dels volums impresos d’una edició
       
       
Veiem que la Novella dello sternuto s’afegí al peu de pàgina tot acompanyant el text italià de la traducció de l’obra d’Apuleu. Com s’enuncia al primer bloc de la portada amb els títols de les obres i els autors originals i traductors relacionats en aquesta pàgina, la Novella dello sternuto traduïda per Matteo Boiardo, s’intercala amb l’Asino d’oro traduïda per Agnolo Firenzuola a partir de l’obra original d’Apuleu. Una obra i l’altra es troben editades amb diferents característiques tipogràfiques. La traducció de Boiardo té una mida tipogràfica i un interlineat lleugers però visiblement inferiors a L’ase d’or traduït per Agnolo Firenzuola.     
       
   

Portada del volum del 1905 que inclou la traducció catalana del relat intern de la novel·la d’Apuleu, Amor i Psiquis, i la novel·la grega Dafnis i Cloe del sofista Longus, també del segle II.     A la contraportada del volum se’ns presenten les publicacions de la Biblioteca de Joventut, que fou originalment un número anual en forma de fulletó, editada per la revista Joventut, que més endavant esdevingué una publicació més considerable.
   
Portada del volum de la traducció d’Amor i Psiquis al català del traductor barceloní Ramon Miquel i Planas (1874-1950). La traducció la publicà ell mateix l’any 1905, que inclou un pròleg i una sèrie de precioses il·lustracions de les diverses escenes de la contalla, que adjuntem seguidament     Il·lustració en dues tintes amb un motiu al·legòric elaborat entorn d’un enquadrament circular. L’escut superior i la inscripció alineada a la meitat inferior de la circumferència coronada per una decoració floral, una serp i un escut a la meitat superior i una figura masculina ocupant l’interior del cercle.
       
   
Dibuixos resolts amb línia i tinta negra sobre paper blanc a partir de la síntesi gràfica de les làmines gravades per l’autor renaixentista Agostino Musi (ca. 1490-ca. 1540) a partir dels dibuixos de l'esmentat pintor flamenc Michel Coxcie en una sèrie formada per 32 làmines estampades pel gravador Agostino Musi, titulada La faula de Psique.
   
       
   
Portada i portadella de la mateixa traducció de Ramon Miquel i Planas que acabem de veure, editada per les publicacions de la revista Joventut, també del 1905.
       

 

   

 

Portades de la versió bilingüe llatí-francès de 1865 i 1875 de les obres de Petroni, Apuleu i Gel·li, autors llatins del segle II.

 

 

(A l'esquerra) Introducció a les obres d’Apuleu amb les notícies resumides sobre la seva biografia i la seva producció literària.

 

(A la dreta) Fragment de Les Florides, el conjunt de discursos independents conservats de l’autor madaurès. L’autor dedica la seva conferència al déu Esculapi, al qual invoca com a protector de Cartago. Podem observar que aquesta traducció consta de l’edició del text original llatí a la part inferior de les pàgines, cosa que facilita la comprensió de la composició original i la cerca dels termes en ambdues versions. Hem comentat l’obra a l’article d’aquesta exposició «Sobre Apuleu i la seva producció literària».

     
 
Traducció de Diego López de Cortegana de L’ase d’or del segle XVI (encara que la publicació diu de finals del segle XV), a la qual li hem dedicat un article en aquesta exposició, i que, en aquest cas, fou publicada el 1890 a Madrid a cura de la Librería de la viuda de Hernando y Compañía. Inclou també la traducció de les Florida i de De deo Socratis (Sobre el déu de Sòcrates), aquí titulada en castellà com El demonio de Sócrates.
 
A la portada es distingeixen les parts habituals. A l’encapçalament destaca el nom de la col·lecció i el volum de l’obra en números romans amb caixa alta. La composició justificada centra el joc tipogràfic utilitzant diverses caixes i fonts però amb un ritme d’interlineats prou continu i gairebé uniforme a l’apartat central amb el títol, el títol paral·lel, les observacions i la menció a l’autor. Pel que fa al peu d’impremta permet distingir-hi les tres dades principals habituals d’aquest apartat: el lloc, el responsable i l’any d’edició o impressió.
     
 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia