L’or es coneix des de la prehistòria i és el primer metall que va ser treballat per l’home, perquè és fàcil d’extreure i fàcil de fondre. A més és l’únic metall que conserva el seu color groc encara que s’oxidi. Això el va fer apte per fer-ne joies, estris de la llar i elements decoratius. No és tòxic i és químicament molt estable, cosa que el fa el metall ideal per a encunyar monedes.
Les medalles Nobel que els nazis no van trobar
Els científics Max von Laue i James Franck, jueus alemanys, van deixar les seves medalles Nobel (d’or de 23 quirats), en mans de Niel Bohr quan van marxar cap a l’exili en el context de la Segona Guerra Mundial. Bohr les va guardar al seu laboratori de Copenhagen, però quan els nazis van envair Dinamarca, les va dissoldre en un concentrat d’àcid nítric i àcid clorhídric (amb penes i treballs, va dir més tard, perquè a l’or li costa de reaccionar inclús amb aquests àcids). Cal recordar que l’evasió d’or estava penada a Alemanya i que les medalles portaven els noms gravats. Els nazis mai no van trobar res sospitós en cap de les visites al laboratori. En acabar la guerra, Bohr va retornar l’or a l’Acadèmia Sueca de Ciències perquè pogués encunyar de nou les medalles dels seus amics amb l’or original.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.