Ferro, Fe, 26

Sembla que la primera vegada que el ferro va arribar a mans dels homes va ser a través dels meteorits que queien (i continuen caient) sobre la Terra. Aquest origen celestial només s’explicava si responia a una voluntat divina.

Com que aquests aeròlits irradiaven poder diví, se’ls reverenciava i se’ls retia culte. Els meteorits de ferro no cauen gaire sovint per tant calia reservar aquest material per a celebracions rituals. Per aquest motiu, algunes espases de ferro revesteixen un caràcter místic: Excalibur, l’espasa llegendària del rei Artús o Gram, l’espasa de Sigurd en la mitologia noruega.
 

Les cultures antigues, però, també coneixien el ferro provinent de menes: tant els hitites, primer, com els romans, més tard, van fer un bon ús d’aquest metall en la fabricació d’armes i materials de construcció. Però no va ser fins el 1747 que es va descobrir com utilitzar carbó amb el ferro, per obtenir acer. Com que extreure ferro de les seves menes, s’utilitzava carbó, el que s’obtenia era inevitablement acer, en lloc de ferro pur. La fabricació de bons acers, de major duresa que el ferro,  requereix un control precís del contingut de carboni, cosa que no es va aconseguir fins a mitjans del segle XIX. Amb aquest avenç, es va entrar en la  «nova edat del ferro» que va permetre la construcció de ponts d’acer sense por de patir errors estructurals.  L’Ironbridge a Shropshire (Anglaterra), inaugurat el 1781, va ser el primer pont i el més gran del món, construït amb acer. El seu arc té una llargària de 30 metres. La innovació més transformadora duta a terme, però, va ser la construcció de  milers de kilòmetres de ferrocarril. I el lèxic reflecteix el degut homenatge a l’element que ho va fer possible. Ho fa en pràcticament tots el idiomes, excepte l’anglès: chemin de fer, ferrocarril, via fèrria, ferrovia, Eisenbahn(alemany),  tetsudou  (japonès), järnväg (suec), etc.