1310-1755

Taillevent és el sobrenom del cuiner francès Guillaume Tirel (1310 - 1395). Va ser l’autor d’un dels llibres de cuina medieval més antics redactats en francès Le Viandier. Aquest llibre va ser escrit a petició del monarca francès Carles V (1338-1380) que desitjava que els especialistes de la seva època li escrivissin sobre les diverses matèries cultes. L’interès de la seva obra ve donat perquè fa un inventari alimentari del segle XIV i per la seva aportació en el tema de les salses especiades, dels “potages” i dels ragús que permeten preparar tant carns, aus i caça com peixos marins i d’aigua dolça. A llarg del segle XIX es va atribuir la cuina de Taillevent com una cuina pesada, complicada i amb una excessiva presència d’espècies però, en realitat, algunes d’aquestes receptes són simples i es podrien realitzar avui en dia.

	Taillevent, Pichon JF, Vicaire G. Le Manuscrit de la Bibliotheque vaticane. Paris: Techener; 1892.
	Taillevent, Pichon JF, Vicaire G. Le Viandier de Guillaume Tirel, dit Taillevent. Paris: Techener; 1892.

Rupert de Nola conegut com “mestre Robert” va ser el cuiner del Rei Ferran I de Sicilia (1458-1494) i l’autor del Llibre de Coch publicat al 1520 a Barcelona. Aquest, és un dels primers receptaris redactats en català, en un moment en el que la cuina medieval catalana era una de les més importants del Mediterrani, que conté receptes de cuina catalana, provençal, àrab i italiana.

El Llibre de Coch s’ha editat i conegut amb diversos títols, com Libro de Guisados, manjares y potajes intitulado Libro de cocina, Libro de cozina i Libre de doctrina pera ben seruir, de tallar y del art de coch, ço es de qualseuol manera de potages y salses.

	de Nola R, Castillo Jd, Jaén A. Libro de cozina. Barcelona: Paneuropea de ediciones y publicaciones, edición especial para Restaurante Atalaya; 1972.
	de Nola R, Pérez D. Libro de guisados :[cómo se servía de comer al Rey Hernando de nápoles]. Madrid: Compañía Ibero-Americana de Publicaciones; 1929.

Brillat Savarin (1755-1826) autor del primer tractat de gastronomia Physiologie du goût va ser un jurista francès que va ocupar importants càrrecs polítics després de la Revolució.Apreciava els bons restaurants i celebrava esmorzars i sopars a casa seva amb nombrosos amics per els que cuinava ell mateix.

L’obra Physiologie du goût o méditations de gastronomie transcendante va ser publicada al desembre de 1825, dos mesos abans de la seva mort i va esdevenir un gran èxit.  Està estructurada en una sèrie de meditacions sobre diversos aliments i la seva preparació, la influència de la dieta, el dejuni, la mecànica del gust i els plaers de la taula. Brillat Savarin va rebre influències de diversos escriptors francesos com: Montaigne, Voltaire, Rousseau, Fénelon, Buffon, Cochin i d'Aguesseau, per la realització de la seva obra. Fins i tot, es pot percebre la influència de la filosofia d’Epicur en la idea del plaer i la satisfacció que proporciona una bona alimentació.

Brillat-Savarin, Berchoux, Colnet. Physiologie du gout ou Méditations de gastronomie transcendante : ouvrage théorique, historique, et à l'ordre du jour dédié aus gastronomes parisiens. Nouv éd rev avec soin ed. Paris: Garnier Frères; 1926.