Personatges relacionats

Influències: antecedents

Buffon, Georges Louis Leclerc, Comte de Buffon, 1707-1788

Naturalista francès. Va declarar-se en contra del mètode de classificació de Réaumur i Linné. Va acollir amb escepticisme els treballs de Lazzaro Spallanzani o de Charles Bonnet. Per a Buffon, les variacions entre espècies es devien a degeneracions.

Buffon va preparar una obra general i sistemàtica que abasta tots els coneixements de l'època sobre geologia i antropologia. Duia per títol Histoire naturelle, générale et particulière. El projecte original constava de 50 volums, però va poder escriure'n únicament 36. Tanmateix, va tenir temps de traduir La méthode des fluxions et des suites infinies d'Isaac Newton. El 1777 publicà Mémoire sur le jeu du franc-carreau, on va introduir per primera vegada el càlcul diferencial i el càlcul integral en probabilitat (l'agulla de Buffon). El mètode de Monte-Carlo és una generalització del mètode de Buffon a qualsevol procediment aleatori: es considera el naixement d'una nova branca de les matemàtiques anomenada geometria estocàstica o geometria integral. A Les époques de la nature, Buffon va especular sobre l'origen del sistema solar, plantejant que els planetes s'havien creat per la col·lisió de cometes contra el Sol. També va suggerir que l'edat de la Terra havia se ser bastant més elevada que els 6.000 anys proclamats per l'Església, calculats a partir de la Bíblia remuntant-se fins al Gènesi. Es retractà d'ambdues tesis davant l'Esglèsia Catòlica.

Cuvier, Georges, Baró de, 1769-1832

Va ser el creador de la paleontologia vertebrada com a disciplina científica, i del mètode comparatiu de la biologia dels organismes. També va establir el fet de l'extinció en formes de vida passades.

Cuvier veia els organismes com un tot integrat, on la forma i funció de cadascuna de les parts estan integrades en el cos. Per tant, no es pot modificar cap part sense intervenir en la integració funcional. Aquesta afirmació el dugué a classificar els animals en quatre branques: vertebrats, articulats (artròpodes i cucs segmentats), mol·luscs (a l'època tots els altres invertebrats bilaterlament simètrics), i radiats (cnidaris i equinoderms).

Per tant, Cuvier no creia en l'evolució orgànica, qualsevol canvi en l'anatomia dels organismes n'hauria fet impossible la supervivència. Preferia explicar els canvis per una sèrie de revolucions periòdiques o catàstrofes de caràcter natural, considerant-les un problema merament geològic.

Darwin, Erasmus, 1731-1802

Reconegut metge i poeta, lliurepensador radical. Amb Matthew Boulton, Josiah Wedgwood, Benjamin Franklin, Joseph Wright. i James Watt va fundar la Lunar Society on Birmingham, que esdevingué la principal i més poderosa societat intel·lectual durant la Revolució Industrial. Erasmus Darwin traduí, del llatí a l'anglès, l'obra de Linné Systema naturae. Les seves obres més destacades són tractats, com: Zoonomia, or, The laws of organic life (1794-96), on exposa les seves teories sobre l'evolució, molt semblants a les postulades per Jean Baptiste de Lamarck el 1809 a Philosophie zoologique. Erasmus Darwin va argumentar que les espècies de plantes i animals podien modificar-se amb el temps, adaptant-se de manera intencionada al medi ambient.

Tornar a l'inici

Geoffroy Saint Hilaire, Étienne, 1772-1844

Naturalista francès. Va ser un dels 12 professors del Muséum national d'Histoire naturelle, on ocupava la càtedra de zoologia.

Establí una extensa relació epistolar amb Georges Cuvier amb qui signà diversos tractats sobre història natural. En un d'aquests tractats, presentà una classificació dels mamífers construïda a partir de la idea de la subordinació de caràcters, fonament del sistema de classificació de Cuvier. Un any més tard, expressà, per primer cop, la unitat del pla d'organització dels éssers vius (constantment reivindicada en totes les seves obres posteriors). En la seva cerca d'arguments, estudià la teratologia (estudi d'anomalies en el desenvolupament embrionari). És en aquest període que estableix la definició d'homologia (existeix una correspondència entre els òrgans de totes les espècies), el principi de les connexions (localitzar aquestes correspondències) i les connecta amb l'embriologia i l'anatomia comparada.

Com a professor de zoologia de la Facultat de Ciències de París, i dedicat en exclusiva a l'estudi de l'anatomia, postula que els òrgans conserven sempre les mateixes relacions entre ells, que quan un òrgan es desenvolupa ho fa en detriment d'un altre; i, alhora, nega que se'n pugui crear cap de nou (els classifica en hipertrofiats i atrofiats). Les seves idees, pel que fa l'evolució, són properes a les de Lamarck, i és per això que té confrontacions amb en Cuvier. Però, com a estudiós de la morfologia i l'anatomia comparada principlament, el seu interès en el problema de l'evolució de les espècies i la transformació no va anar més enllà de Buffon.

Grant, Robert Edmond, 1793-1874

Va ser el primer catedràtic d'anatomia comparada a la University College of London. Exercí una gran influència sobre el jove Darwin i la seva adhesió a les idees de Étienne Geoffroy Saint-Hilaire sobre l'evolució. Va deixar d'exercir la medicina per dedicar-se a la biologia marina i la zoologia dels invertebrats. Com a lliurepensador i radical polític era obert a idees que, en el camp de la biologia, eren considerades subversives.

Tornar a l'inici

Lamarck, Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet, Chevalier de, 1744–1829

Naturalista francès. Un dels primers en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals basades en l'herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació, actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme. També se li atribueix l'encunyament del terme biologia, tal i com l'emprem avui dia. Després de publicar l'obra Flore française (text complet ed. 1815), el van fer membre de l'Acadèmie des Sciences (Institut de France) gràcies a l'ajut de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon. El 1801 va publicar el Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (al CRAI UB - text complet) on feia una classificació exhaustiva dels invertebrats, i on apareixen ja les tesis essencials de la seva doctrina transformista.

L'any 1802 presenta a l'Institut Nacional les seves investigacions sobre l'organització dels cossos vius, una obra que prefigura la seva Philosophie zoologique (al CRAI UB - text complet) i on s'utilitza per primera vegada el terme biologia, i, on admet obertament que l'home prové dels simis. Charles Darwin mateix, en la tercera edició de L'origen de les espècies, agraeix la contribució científica de Lamarck, i reconeix que Lamarck va ser el primer científic en exposar la idea que els éssers vius segueixen les lleis naturals. Darwin manifesta també la influència que sobre ell van tenir les obres Philosophie zoologique i Histoire naturelle des animaux sans vertèbres que recullen les concepcions de Lamarck sobre l'evolució dels éssers vius.

Tornar a l'inici

Linné, Carl von, 1707-1778

Defensor de la immutabilitat de les espècies i contrari a la idea de l'evolució, ja que considerava que totes s'havien creat per separat a l'inici dels temps.

Va ser un gran científic suec, que va posar les bases de la taxonomia moderna. Se'l considera un dels pares de l'ecologia. Va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial que es convertiria en clàssic, basat en la utilització d'un primer terme, amb la primera lletra escrita en majúscula, indicativa del gènere i una segona part, corresponent al nom específic de l'espècie descrita, escrita en lletra minúscula. D'altra banda, va agrupar els gèneres en famílies, les famílies en classes, les classes en regnes. Així, va ser el primer científic que va utilitzar els símbols de l'escut i la llança de Mart i l'espill de Venus per a indicar, respectivament, mascle i femella. Després de la seva mort, les seves col·leccions van ser adquirides per un naturalista anglès, que les va portar al Regne Unit, on van servir de nucli aglutinador de la famosa Linnean Society.

Lyell, Charles, Sir, 1797-1875

La teoria de Lyell sobre la uniformitat es basa en diversos treballs del geòleg James Hutton. Aquesta teoria estableix que els processos naturals que canvien la Terra, en el present, són els mateixos que van actuar durant el passat. La seva obra influí notablement en alguns naturalistes de l'època, i de manera particular sobre l'evolucionisme de Darwin. Va introduir les primeres datacions estratigràfiques (basades en les associacions faunístiques); així com la divisó de l'era terciària en tres períodes : eocè, miocè i pliocè

Tornar a l'inici

Malthus, T. R. (Thomas Robert), 1766-1834

Economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, que van ser molt influents pel que fa a les teories de l'evolució de la població mundial. L'any 1798 publicà el famós Essay on population on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Aquestes prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és, a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats. Raó per la qual, quan s'haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe malthusiana).

Mendel, Johann Gregor, 1822-1884

Biòleg austríac. La seva obra va ser tan brillant i adelantada a l'època que els científics van trigar més de trenta anys en poder-la entendre. A la seva obra Versuche über Plflanzenhybriden describia com els trets de la fisionomia eren heretats, i esdevení una de les publicacions més influents de la història de la ciència. Mendel va ser la primera persona que va seguir el rastre de les característiques dels éssers vius durant les seves respectives i successives generacions.

Tornar a l'inici

Ray, John, 1627,-1705

Eminent naturalista, filòsof i teòleg, considerat com el pare de la història natural a la Gran Bretanya. Va formar part de la Royal Society of London, una de les primeres societats científiques del món. La seva obra es limita, majoritàriament, a catàlegs sistemàtics: de plantes, ocells, mamífers, insectes, etc. Com Linné, cercava un sistema natural, una classificació d'organismes que pogués reflectir l'ordre diví de la creació; però a diferència de Linné, la seva classificació de les plantes no es basà en els òrgans reproductius de les flors. Ray classificava les plantes segons la seva morfologia. La seva fita de crear un sistema natural de clasificació inspirà Linné, i generacions posteriors de sistematistes, de recollir, documentar i classificar organismes.

Publicà el llibre Methodus Plantarum Nova (text complet), on dividia les plantes amb flors en monocotiledònies i dicotiledònies. A The wisdom of God manifested in the works of the Creation (1691) i a Three physico-theological discourses (1692), exposà la visió que tenia de la Creació, de l'organització de la Terra i la vida sobre ella; es convertiren en teories molt populars i influents. Ray va ser reluctant a acceptar la idea que Déu pogués permetre, en la seva perfecció, crear cap organisme susceptible d'extingir-se. Els fòssils, enviats per Edward Lhwyd (1660-1709), de plantes d'una classe que no havia vist mai eren, per Ray, indicatius del fet que la Terra era molt més antiga del que deia la teologia cristiana. Els treballs de Ray van començar a portar ordre a l'estudi de les espècies: la classificació dels organismes en la seva morfologia fou una eina molt poderosa en mans dels evolucionistes.

Sedgwick, Adam, 1785-1873

Un dels fundadors de la geologia moderna, fou professor de Charles Darwin de geologia i paleontologia. Tot i que no va acceptar mai les idees incloses a L'origen de les espècies, van mantenir una llarga correspondència i una sòlida amistat.

Tornar a l'inici

Personatges influenciats per Darwin

Ameghino, Florentino, 1854-1911

Naturalista, paleontòleg, antropòleg i zoòleg argentí. Reuní una de les col·leccions de fòssils més importants de la seva època, fet que li serví de base per a les seves investigacions geològiques i paleontològiques. Investigà la possible presència d'homes prehistòrics a les Pampes i postulà diverses teories polèmiques sobre l'origen dels humans a Amèrica del Sud. Va fer pública la seva fe evolucionista el 1882, any en què va escriure Filogenia (publicada el 1884). L’obra inclou la creació un sistema de classificació evolucionista basat en les lleis naturals i les proporcions matemàtiques. Va ser la primera en llengua castellana en fer servir aquesta paraula; i va ajudir a contribuir a l’estudi de les faunes fòssils tot relacionant aquestes dades amb les de la fauna actual, ajudant a la construcció de l’arbre evolutiu dels vertebrats.

Buen, Odón de, 1863-1945

Catedràtic d'història natural a la Universitat de Barcelona des de 1889, impartia classes de geologia, mineralogia, botànica i zoologia. El 1895 va ser apartat momentàniament de la càtedra per «darwinista». Aquesta decisió política generà, a Barcelona, una sèrie de protestes davant de les portes de la Universitat que en provocaren el tancament durant dos mesos.

Haeckel, Ernst Heinrich Philipp August, 1834-1919

També conegut com a Von Haeckel, fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista. Ernst Haeckel va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu que relacionava totes les formes de vida conegudes al seu temps i va encunyar diversos termes de la biologia, incloent-hi fílum, filogènia, ecologia i el regne protista. Va promoure les obres de Charles Darwin a Alemanya i desenvolupar la controvertida teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ontogènia és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme: «l'ontogènia recapitula la filogènia». La seva obra Kunstformen der natur inclou més de 100 il·lustracions detallades pluricromàtiques d'animals i criatures marines. Com a filòsof va publicar el 1899 Die Welträthsel (al CRAI UB - text complet a archive.org), creant el terme Welträthsel; i Freie Wissenschaft und freie Lehre (al CRAI UB - text complet a archive.org) en defensa de l'ensenyament de l'evolució.

Nóvoa Santos, Roberto,1885-1933

Metge, patòleg i escriptor espanyol. Com a docent tingué molt d'interès en la sexualitat, la mort, i el darwinisme. Les seves obres estan marcades per una forta influència freudiana i evolucionista. Era un metge-filòsof, preocupat per la realitat social i cultural de la seva època. Va esdevenir diputat a la Diputació d'A Coruña durant la Dictadura de Primo de Rivera, i, amb posterioritat, diputat de les Cortes Constituyentes de 1931, representant la Federación Republicana Gallega.

Tornar a l'inici