Llengües

Nota sobre el conjunt de l'obra de Leibniz

Francke, Christoph Bernhard. Portrait of Gottfried Leibniz (1646-1716)
Francke, Christoph Bernhard. Portrait of Gottfried Leibniz (1646-1716)
L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.
 
Una possibilitat de classificar els seus escrits és la següent:
 
a) Exposicions globals del sistema: Discours de métaphysique (1686); Systeme nouveau de la nature et de la communication des substances (1695); Principes de la nature et de la grâce (1714); Monadologie (1714). Inacabades: Primae veritates.
 
b) Exposicions parcials d’algun punt del sistema: Meditationes de cogniti one, veritate et ideis (1684); Generales inquisitiones de analysi notionum et veritatum (1686); Brevis demonstratio erroris memorabilis Cartesii (1686); Animadversiones in partem generalem principiorum Cartesiano rum (1692); De primae philosophiae emendatione et de notione substan tiae (1694); De rerum originatione radicali (1697); De ipsa natura sive de vi insita actionibusque creaturarum (1698); Causa Dei asserta per justiti am eius (1710), De libertate (1710). Théodicée (1710).
 
c) Correspondència. D’entre la filosòfica destaquen l’intercanvi amb Arnauld (sobre la noció de substància), amb De Volder (sobre el continu), amb Des Bosses (sobre el fonament de l’organització dels cossos) i amb Clarke (sobre la naturalesa de l’espai i el temps).
 
Encara no hi ha una edició completa de les obres. La primera edició amb pretensió de globalitat és de meitat del segle dinou, amb posteriors reimpressions i que encara s’usa com a obra de referència: [Gerhardt, C.J.], dues sèries, Die Philosophische Schriften von Leibniz (7 vols); Leibniziens mathematische Schriften (7 vols). La divisió és artificial. Falten coses i no és especialment acurada filològicament, però és l’única acabada. S’han editat complements ([Couturat] Opuscles et fragments inédits de Leibniz, 1903; [Grua] Textes inédits, Paris, PUF, 1948). Actualment està en curs una edició que pretén ésser completa (Sämtliche Schriften und Briefe, 1923 ss, a la [Preussische] Deutsche Akademie der Wissenschaften), de la qual han aparegut més d’una trentena del centenar llarg de volums previstos.
 
Leibniz va emprar normalment una llengua que no era la seva, tot i que plantejà i procurà la traducció terminològica a l’alemany. Emprà el llatí, llengua d’erudits i doctes, i el francès, llengua apta però més divulgativa i popular.
 
En català disposem d’un apèndix de la Teodicea, (“Compendi de la controvèrsia, reduïda a arguments en forma”, traducció de Gonçal Mayos, dins Leibniz / Kant, Escrits sobre teodicea, Barcelona: El Llamp, 1991); de la Monadologia (traducció de Salvi Turró, Santa Coloma de Gramanet, Casal del Mestre, 1994) i dels Nous Assaigs sobre l’enteniment humà (traducció de Josep Olesti, Barcelona: Edicions 62, 1997).
 
Josep Monserrat, Universitat de Barcelona
 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia