Schopper, Hartmann, n. 1542. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : [apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent], 1574 (impressum Francofurti ad Moenum : apud Georgium Coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent, 1574).
1.311 €
Neteja mecànica i neteja humida.
Reintegració de perforacions de corcs.
Consolidació i enquadernació del bloc a les tapes.
Repàs de la relligadura en mitja pell.
Reintegració i consolidació del suport amb polpa de paper.
Segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents a les ciutats burgeses del centre d’Europa al segle XVI. La cura i la fidelitat amb què estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que aquests gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la història de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època, alhora que ens permet donar una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI. Destaca especialment l’esperit didàctic que sembla guiar la successió dels gravats xilogràfics, impresos en el recto del full i acompanyats d’uns versos que expliquen els aspectes bàsics de cada activitat, ofici o professió.
L’obra és fruit de la col·laboració de Sigmund Feyerabend (1528-1590), impressor i llibreter, i també tallador de punxons i gravador, molt actiu a Frankfurt durant prop de més de 30 anys, i d’un il·lustrador, un dels més prolífics del seu temps, Jost Amman (1539-1591). El responsable del text en llengua alemanya és Hans Sachs (1494-1576), sabater i poeta d’ofici, molt popular. En canvi, el text d'aquesta edició en llatí s’encarregà a Hartmann Schopper (m. ca. 1545), un escriptor humanista menys conegut. L’edició en alemany constava de 114 gravats, però a aquesta edició llatina que la segueix immediatament s’afegiren 18 gravats més, relacionats amb l’àmbit militar, ja utilitzats prèviament per Amman en altres obres, cosa que eleva el nombre de gravats a 132.
L’exemplar es presenta en una enquadernació de finals del XIX o principis del XX, però procedeix amb molta probabilitat del Convent de Sant Josep de Barcelona, a través del llegat de Josep Jeroni Besora, a qui pertanyerien les notes de censura i certes correccions. S’hi llegeixen, igualment, les traduccions al català d’alguns dels oficis representats, aparentment en una altra mà del segle XVII.