Virtual exhibitions

Dolores Juliano va ser una antropòloga social i escriptora argentina. Exiliada a causa del cop d’estat del 1976, s’instal·là a Barcelona, on exercí de professora titular a la Universitat de Barcelona (UB) fins la seva jubilació el 2001. La seva obra combina el rigor acadèmic amb l’activisme social i polític. Contribuí de manera cabdal al desenvolupament teòric i metodològic de l’antropologia feminista, i també dels estudis migratoris, la cultura popular, l’educació intercultural i l’antropologia jurídica. El 2010 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya i el 2021 va rebre el premi LASA/Oxfam Amèrica per la seva trajectòria a favor dels sectors marginalitzats. Des del CRAI Filosofia, Geografia i Història hem volgut retre-li homenatge amb una exposició virtual, on també hi trobareu el fons bibliogràfic de l'autora hostatjat al CRAI biblioteca de la UB.

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.

Amb aquesta exposició la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc per part de la UB. L'exposició mostra la singularitat i rellevància d'aquest valuós jaciment arqueològic i posa de relleu, igualment, el reconeixement de l'Arqueologia i l'Egiptologia com a ciències especialitzades.

Al llarg de la història, a Barcelona s’han viscut nombroses revoltes, rebomboris, bullangues, aixecaments... En molts d’ells, les dones hi han tingut un paper essencial. El primer que repassem és de l’any 1789, quan les dones van encapçalar una protesta produïda per les males collites i l’augment del preu del pa.

Altres revoltes, com la de les quintes de 1870, s’oposaven al sorteig de les quintes i a perdre fills i marits en guerres d’ultramar.

I en vingueren més, de subministraments, com la Revolta de les dones de 1918 o les mobilitzacions per tenir veu pròpia en les reivindicacions laborals, com les de l’abril de les dones de 1891.

En repassem una última, al 1985, en la que les dones lluitaven per l’avortament lliure i gratuït i van practicar 2 avortaments en el marc de les Jornades Feministes Estatals celebrades a Llars Mundet al Novembre del 1985.

No són les úniques que hi va haver ni que hi haurà, i la dona ha tingut un paper important en moltes de les nostres revoltes. El seu paper sempre ha estat silenciat, però ara el destaquem i visibilitzem a les seves protagonistes.