1936-1939: La primera publicació, la tesi doctoral i la Guerra Civil

1939-1945: De Girona a l’Argentina

El resultat de la guerra porta Santaló a demanar asil a França, però un cop al país veí és ingressat al camp de concentració d’Argelers del que aconsegueix escapar i anar a Cotlliure.

Davant la situació, decideix demanar ajuda als seus professors Rey Pastor i Blaschke. Aquest darrer escriu Elie Cartan que convida Santaló a donar unes conferències a París. Un cop a la capital francesa, però, és detingut un altre cop i empresonat, fins que Cartan torna a intervenir a favor del seu alliberament. Finalment, les conferències es fan els dies 25, 28 i 30 de març de 1939, a l’Amfiteatre Darboux de l’Institut Poincaré.

A l’inici de la tardor embarca cap a Buenos Aires on arriba el dia 12 d’octubre. Allà és rebut per Manuel Balanzat, un altre matemàtic català exiliat, amb qui compartirà amistat, professió i activitats. Julio Rey Pastor, de qui Santaló ha estat alumne, li aconsegueix una plaça a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario. El dia 8 de novembre, segons explica Laura Levi, Santaló amb la família de Beppo Levi fa el viatge, en cotxe, de Buenos Aires a Rosario. Santaló ja disposa del contracte de la Universitat de Rosario com a investigador principal al futur Instituto de Matemáticas, a les ordres de Levi, matemàtic italià que arriba a Argentina l’any 1938 fugint d’Itàlia on és expulsat de la universitat per la seva condició de jueu.

A Argentina també s'exilien els matemàtics Ernest Corominas i Pere Pi Calleja. L’arribada de tots ells i de Beppo Levi, representarà un tomb molt important per les matemàtiques i també la creació d’una escola matemàtica argentina des d’on influeixen a tota Amèrica Llatina. Santaló s’integra als cercles d’exiliats i arriba a ser secretari del Centre Català de Rosario.

L’any 1940, a la Universidad Nacional del Litoral de Rosario, es crea l’Instituto de Matemática, que s’inaugura el 18 de maig, amb Beppo Levi de director i Santaló de sotsdirector i investigador principal fins el 1948. Ben aviat, Santaló comença a desplegar la seva activitat donant diversos cursos a l’Instituto de Matemática sobre Geometría difencial, Geometría algebraica o Estudios de las singularidades de las variedades algebraicas, aquest darrer amb Levi. Ben aviat sorgeix Publicaciones del Instituto, en el primer volum de la qual, de 1939, es publica un article de Santaló. L’any 1941, inicia un llarg recorregut la revista Mathematica Notae, obra de Levi tant pel contingut i la forma com pel mateix títol, una de les publicacions en les que va col·laborar Santaló.

Beppo Levi i Lluís A. Santaló treballaran i conviuran frec a frec a l’Instituto de Matemática, reconeixeran mútuament la vàlua dels seus estudis i consolidaran una amistat de per vida, mantenint-la quan Santaló viu a Buenos Aires on es troben cada cop que el mestre visita una de les filles instal·lada a la capital.

Universidad Nacional del Litoral de Rosario (Argentina)