Llengües

Biografies

 

François Perroux

Economista francès (1903-1987). Va néixer a Saint-Romain-en-Gal, prop de Lyon, on va cursar els seus estudis de Dret.

El 1944 va crear l’Institut de sciences mathématiques et économiques appliquées (ISMÉA), l’objectiu del qual és estudiar i ensenyar una ciència econòmica aplicada basada en els mètodes matemàtics.

Per ell, la finalitat objectiva de l'economia és aconseguir  la plena participació de tots en la vida, en totes les seves dimensions socials. Primerament cal fer intel•ligible la realitat econòmica, per després poder preveure-la i actuar en conseqüència.

Per François Perroux l'economia política ha de ser part d'un conjunt de disciplines que estudien la societat, i per copsar-la creu que l'economia política ha de tenir una visió històrica dels fenòmens socioeconòmics: la comprensió del present necessita la comprensió del passat.

Segons ell l’economia ortodoxa es redueix a una economia axiomàtica, a les virtuts científiques o aplicades, totalment discutibles. Al contrari, Perroux pretén que l’economia política s’inscrigui en una veritable “ciència de l’home i de la societat”.

François Perroux rebutja el "pensament únic" econòmic, i exigeix una alternativa allà on d’altres afirmen que no n’hi ha cap. Denuncia una ciència econòmica que, enredada en els seus preceptes, es nega a veure i tenir en compte l'estat del món. Per tant, també ens impedeix captar tots el que no funciona. Tem que si les forces del mercat creixen sense obstacles ni oposició, el capitalisme desenfrenat serà la forma dominant d'organització econòmica a nivell mundial.

De profundes creences religioses, va contribuir activament al desenvolupament de la doctrina social de l’església. Va estudiar les desigualtats del desenvolupament entre regions en el marc de la teoria centre-perifèria i la teoria de la dependència. Va contribuir també al desenvolupament del concepte i anàlisi dels pols de desenvolupament.
 

Entre les seves obres destaquen:

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alfred Sauvy

Demògraf i economista francès de la Catalunya Nord (1898-1990).  Va estudiar a  École polytechnique, escola d'enginyers francesa i s'orientà vers els estudis estadístics tot entrant a l' Statistique générale de la France (SGF).

A París dirigí l’Institut national d’études démographiques (1945-62) i la revista Population. Deixeble de Maurice Halbwachs, s'adherí a les tesis natalistes d'Adolphe Landry. Participà en la política econòmica del govern de França.

El 1943 va publicar Riquesa i població, on advoca per una política natalista i contra tota forma de proteccionisme corporatiu o sindical.

Va ser qui va crear el concepte de Tercer món el 1952. Va cridar l’atenció sobre l’existència d’un tercer món, “el més important”, dels països subdesenvolupats, explotats i oblidats, al que el primer món capitalista i el segon món comunista no prestaven atenció.

En economia és reconegut per la seva teoria de la diferenciació, en la qual sosté que la incorporació d’un progrés tècnic en un sector de l’activitat econòmica, en mecanitzar la producció i generar guanys de productivitat, condueix a la transferència d’actius d’aquest sector cap a d’altres sectors.
Així explica les migracions de la població activa del sector primari cap al secundari, i tot seguit cap al terciari.

 

Entre les seves obres destaquen:

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Romà Perpinyà i Grau

Economista català (1902-1991). Va nèixer a Reus i estudià Ciències Econòmiques per la Universitat de Deusto

A Alemanya va redactar la seva tesi doctoral, d'investigació dels fenòmens de concentració d'empreses: Societats de promoció d'empreses  a Alemanya (1929). Va estudiar sobre qüestions lligades amb la localització d'activitats econòmiques i, fonamentalment, amb el procés d'estructuració de tota l'activitat econòmica. També va obtenir el títol d'Intendent Mercantil per l'Escola Superior de Comerç.

Perpinyà va fundar el primer servei d'estudis econòmics d’Espanya: el Seminari d'Estudis Econòmics de CHADE, que va col•laborar amb Francesc Cambó, ja a la dècada de 1920.

Durant el període al Centre d’Estudis Econòmics Valencians analitzà l'impacte de noves variables en les economies europees, així com els processos territorials de recomposició de fluxos interns i externs. També es féu càrrec de la creació d'una oficina tècnica dotada d'informes, fitxes i estadístiques, a la vegada que d'una biblioteca econòmica, considerada com una de les millor de l'època a l'Estat. Allí va concebre i redactar el seu assaig més destacat, De economía hispana (1935).

També exposà conferències, com ara la realitzada a Barcelona l'any 1932 amb el títol homònim al llibre que publicà el mateix any sobre la important interdependència entre l'economia de Catalunya i la del País Valencià.

Després de la Guerra civil espanyola, es va establir a Madrid com a Conseller d'Economia Nacional en l'administració del govern franquista i es va dedicar a realitzar diversos estudis sobre les possessions espanyoles al Golf de Guinea (Guinea Equatorial).
 

Entre les seves obres destaquen:

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Raymond Barre

Economista i polític francès (1924-2007). Va néixer a Saint-Denis (França). Va estudiar economia i ciències polítiques a La Sorbona, i posteriorment fou professor d'economia de l'Institut d'Estudis Polítics de París i catedràtic d'economia política de la facultat de Dret de París.

El 1956 va publicar Economía política, un manual universitari molt estès a les universitats franceses i espanyoles.

El 1959 va entrar en política com a cap de gabinet del ministre d’Indústria i Comerç. Europeista convençut, el 1967 el president de Gaulle el va escollir com a vicepresident de la Comissió Europea, responsable de l’àrea econòmica i financera, fins 1973. El 1969 va elaborar un pla d’estabilitat monetària a Europa amb l’objectiu d’augmentar la coordinació de les polítiques econòmiques i establir un suport monetari mutu a curt termini. També el 1969, a la Cimera de L’Haia, presenta el Pla Barre, que posa en evidència la necessitat d’una Unió Econòmica i Monetària Europea. El 1970 el seu pla és adoptat pel Consell de Ministres, però no s’aplica totalment de forma immediata.

Giscard d’Estaing, que el va definir com “el millor economista de França”, el va nomenar ministre d’Indústria i Comerç, i de 1976 a 1981 va ser Primer Ministre de França. Va desenvolupar una política econòmica d’austeritat, en una època marcada per la crisi econòmica del petroli. El 1983 va ingressar a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España, amb el discurs "Stabilité monétaire et progrès èconomique: les leçons des années 70".
 

Entre les seves obres destaquen:

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joseph Stiglitz

Economista, escriptor i professor universitari nord-americà, nascut el 1943. Nascut a Indiana,  va estudiar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i a la Universitat de Chicago sota la direcció de Hirofumi Uzawa. Ha treballat a diferents universitats de prestigi com a Cambridge, Yale, Duke, Stanford, Oxford, Princeton i Columbia.

A més de fer influents i nombroses contribucions a la microeconomia, ha participat en nombrosos càrrecs públics.

Emmarcat en les teories econòmiques que formen part de l'escola neokeynesiana, la investigació més famosa de Stiglitz és sobre l'screening, una tècnica usada per un agent econòmic per a extreure la informació privada d'un altre. Aquesta important contribució a la teoria de l'asimetria de la informació li comportà ser guardonat l'any 2001 amb el Premi Nobel d’Economia amb George Akerlof i Michael Spence.

A més de les seves publicacions tècniques d'economia és l'autor de Whither Socialism, un llibre no tècnic que proporciona una introducció a les teories darrere del fracàs de les economies socialistes a l'Europa de l'Est i al rol de la informació imperfecta en els mercats. L'any 2002 va escriure El malestar en la globalització, on afirma que el Fons Monetari Internacional actua al servei d'el seu accionista més gran, els Estats Units, passant per damunt de les nacions més pobres per a les quals va ser dissenyat. Stiglitz ofereix algunes raons per les quals la globalització ha engendrat l'hostilitat de manifestants.

 

L'any 2012 va ingressar com acadèmic per Estats Units a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (RACEF) amb el discurs El precio de la desigualdad , que va ser respost pel Dr. Jaime Gil Aluja, president de la RACEF.

 

Joseph Stiglitz ha estat reconegut en els cinc continents per la seva prestigiosa trajectòria, prenent part en la iniciativa engegada pel Fòrum Social Mundial, i és un dels economistes més llegits del món.

 

Entre les seves obres destaquen:

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rafael Correa

Economista i polític equatorià nascut el 1963. Va néixer a Guayaquil i estudià Economia a la Universidad Católica de Santiago de Guayaquil, a la Université catholique de Louvain, i a la University of Illinois, on va fer el seu doctorat.

El 2005 va ser ministre d'economia del govern del president Alfredo Palacio a Equador. Durant la seva gestió va proposar una postura d'esquerres, oposada als organismes com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i a favor d'una major participació de l'Estat en els recursos petroliers. També va eliminar un fons d'estabilització dels ingressos petroliers.

A les eleccions presidencials de 2006 aconseguí la victòria amb la coalició Alianza País - Partido Socialista Ecuatoriano, d'ideologia esquerra nacionalista, per davant del candidat populista conservador Álvaro Noboa.

Les seves propostes i posicionaments econòmics per al nou govern del país, reflectides en la composició del seu equip executiu, estan a mig camí de la «línia dura» d'Hugo Chávez i Evo Morales i les tendències més clàssicament socialdemòcrates de Néstor Kirchner o Luiz Inácio Lula da Silva. Proposa la renegociació del deute extern del país, l'aturada de les negociacions per incorporar-se al Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, amb una posterior renegociació, i una major despesa en aspectes socials. És partidari de limitar el pagament del deute extern i, fins i tot, de renegociar-la de forma semblant a com s'ha fet a l'Argentina amb el govern de Kirchner. També és partidari d'una assemblea constituent per reformar la constitució actual i modificar el marc institucional de l'estat.

 

Entre les seves obres destaquen:

  • Correa, Rafael. Ecuador : de banana  a la no república. Bogotà : Ramdom House Mondadori : Debate , 2010.
  • Correa, Rafael. El Reto del desarrollo : estamos preparados para el futuro?. Quito, Ecuador : Universidad San Francisco de Quito, 1996.

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rafael Correa - Bibliografia

 

  • CORREA DELGADO, Rafael. Ecuador : de banana republic a la no república. Bogotá : Ramdom House Mondadori : Debate, 2010. 197 p. ISBN 9789588613024
  • CORREA DELGADO, Rafael. Recuperación del estado nacional para alcanzar el buen vivir : memoria bienal, 2007-2009 [en línia]. Quito : Secretaría Nacional de Planificación y Desarrollo, 2009 [consulta: 20 de febrer de 2015]. Disponible a: <http://issuu.com/publisenplades/docs/memoria-bienal-2007-2009>
  • CORREA DELGADO, Rafael. Introducción: el sofisma del libre comercio. Alberto Acosta, et al. En El rostro oculto del TLC [en línia]. Quito : ABYA-YALA, 2006 [consulta: 20 de febrer de 2015]. Disponible a: <https://repository.unm.edu/bitstream/handle/1928/11399/El%20rostro%20oculto%20del%20TLC.pdf?sequence=1>.
  • CORREA DELGADO, Rafael.Dolarización y desdolarización: más elementos para el debate. Comentarios al dossier de Íconos 19. Iconos [en línia]. 2004 (sept.), núm. 20 [consulta: 24 de febrer de 2015], p. 84-89. Disponible a: <http://revistas.flacsoandes.edu.ec/iconos/article/view/48/45>
  • CORREA DELGADO, Rafael. La política económica del gobierno de Lucio Gutiérrez: una perspectiva desde la economía política. Iconos [en línia]. 2003 (mayo), núm. 16 [consulta: 24 de febrer de 2015], p. 6-10. Disponible a: <http://revistas.flacsoandes.edu.ec/iconos/article/view/516/501>
  • CORREA DELGADO, Rafael. Reformas estructurales y crecimiento en América latina: un análisis de sensibilidad. Revista de la CEPAL. 2002 (abril), núm. 76, p. 89-107.
  • CORREA DELGADO, Rafael (ed.) El Reto del desarrollo : estamos preparados para el futuro?. Quito : Universidad San Francisco de Quito, 1996. 215 p. ISBN 9978829199.

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

Logo de LERU                                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia