Inici >> Pmf Generals >> Drets Autor >> Propietat intel·lectual

Propietat intel·lectual

Què és la propietat intel·lectual?

L'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) classifica les diferents facetes de la propietat intel·lectual en dues branques principals: d'una banda, els drets vinculats a la propietat industrial (patents, marques, disseny industrial i denominacions d'origen), i de l'altra, els drets d'autor i els drets connexos.
En la legislació espanyola només es considera propietat intel•lectual aquest segon vessant.

Què són els drets d'autor?

Els drets d'autor es defineixen com el conjunt de drets legítims d'una persona natural sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica; les persones jurídiques també poden ser titulars dels drets en determinades circumstàncies. La legislació actual vigent estableix que l'autor pugui obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i la seva aportació a la cultura en general, durant un temps limitat.

Què són els drets connexos?

Els drets connexos o drets afins són els que s'atorguen a persones naturals o jurídiques que, malgrat que no són autors de l'obra, contribueixen a difondre-la. Els beneficiaris d'aquests drets són els artistes, els intèrprets, els productors i les emissores de radiodifusió, entre molts d'altres.

Quina llei regula els drets de propietat intel·lectual?

En l'àmbit espanyol actualment és vigent el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI), que es pot consultar aquí.
A més hi ha directives europees i tractats internacionals que regulen els drets de propietat intel·lectual.

Quines creacions queden protegides per la propietat intel·lectual?

Les creacions objecte de propietat intel·lectual són totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades en qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur. Aquestes creacions reben el nom d'obres.
 
D'altra banda, la propietat intel·lectual també protegeix les prestacions que es generen quan l'obra és difosa per una persona que gaudeix de drets connexos. Entre aquestes prestacions trobem les interpretacions, les produccions fonogràfiques, les bases de dades no originals o les meres fotografies, entre d'altres.

Quines creacions no queden protegides per la propietat intel·lectual?

Les idees, els fets, la informació com a tal, les teories matemàtiques i els algoritmes, així com les disposicions legals o reglamentàries, els actes, els acords, les deliberacions i els dictàmens dels organismes públics, no queden protegits per la propietat intel·lectual.

Quins drets tenen els autors o titulars d'una obra o prestació?

La propietat intel·lectual atorga als autors o titulars d'una obra o prestació uns drets morals o personals i uns drets d'explotació o patrimonials que determinen el dret exclusiu a l'obra, llevat dels casos previstos en la llei com a excepcions o límits.

Què són els drets morals?

Són els drets d'autor de contingut no patrimonial, irrenunciables i inalienables. Cada jurisdicció reconeix diferents drets morals i en alguns casos poden ser pràcticament inexistents com, per exemple, als EUA. 
 
Els més comuns són els de paternitat (dret a ser identificat com a autor d'una obra) i el d'integritat (dret a oposar-se a qualsevol canvi en l'obra que la distorsioni o la mutili de manera que es perjudiqui l'honor o la reputació de l'autor). A Espanya, els drets morals estan regulats per l'article 14 del TRLPI. 
 
Cal destacar que els dos drets morals esmentats no exhaureixen la seva vigència quan l'obra passa a formar part del domini públic. La resta caduquen a la mort de l'autor o al mateix temps que els drets d'explotació. 
Pel que fa a les prestacions, hi ha titulars que també tenen drets morals; és, per exemple, el cas dels intèrprets.

Què s'entén per drets d'explotació?

L'autor té en exclusiva els drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma. Aquests drets comprenen la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació de l'obra, que no es podran realitzar sense la seva autorització, menys en els casos previstos en la llei. Aquests casos reben el nom de límits.
 
Els drets d'explotació d'una obra s'exhaureixen, en general, al cap de 70 anys de la mort de l'autor, tot i que cal tenir en compte que aquesta durada pot variar en funció de la jurisdicció que s'apliqui.

Hi ha excepcions o límits als drets d'autor?

La llei recull un seguit de casos en què no es requereix el permís de l'autor o del titular dels drets d'explotació per poder utilitzar una obra. Aquests casos són els anomenats límits i afecten determinades actuacions amb finalitats docents, de recerca, d'informació, etc. Cal tenir en compte que els límits tenen unes condicions determinades i en cap cas no atorguen una autorització lliure per explotar l'obra o per a la prestació.

Què és l'excepció de citació?

És el límit previst a la llei que permet la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres, o bé obres plàstiques o fotogràfiques aïllades, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i que la inclusió es realitzi a tall de citació, o per fer-ne l'anàlisi, un comentari o un judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb fins docents o d'investigació, justificant la incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

Què és l'excepció educativa?

L'actual TRLPI estableix la possibilitat que el professorat de l'educació reglada pugui utilitzar petits fragments d'altres obres, o bé obres plàstiques o fotogràfiques aïllades, exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, per il·lustrar les seves activitats educatives a les aules.

Qui pot ser considerat autor?

L'autor d'una obra ha de ser la persona natural que l'ha creada. Tanmateix, en el cas de programes d'ordinador o d'una obra col·lectiva l'autor pot ser la persona jurídica que ha tingut la iniciativa de crear-la o el nom de la qual s'ha utilitzat per divulgar-la.

Les persones jurídiques poden ser titulars de drets d'autor?

Depèn. Les persones jurídiques poden ser titulars dels drets econòmics, és a dir, de les facultats d'explotació d'una obra, però no poden ser titulars dels drets morals, que són drets intransmissibles i s'adquireixen originàriament, des del principi, pel fet de la creació de l'obra. 

Qui pot ser titular d'una prestació?

El TRLPI conte com a titulars persones naturals i persones jurídiques, segons les prestacions: interpretacions, produccions, enregistraments, bases de dades, etc.

Pàgines

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAI
Segueix-nos:

 

Footer - Copyright


 Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

Campus d'exelencia

Membre de:          Reconeixement internacional de l'excel·lència

                      logo del barcelona knowledge campuslogo del health universitat de barcelona campus