El Sal·lusti d’Ibarra és considerat un dels cims de la impremta espanyola del segle XVIII. En la seva il·lustració van participar els millors gravadors espanyols de l’època, com ara Juan Antonio i Manuel Salvador Carmona, Ferran Selma o Isidro Carnicero. Joaquín Ibarra, el cèlebre tipògraf setcentista aragonès establert a Madrid, va produir sempre llibres d’una gran perfecció formal. A la puresa tècnica i artística s’uneix la qualitat de la traducció, obra de l’infant Gabriel de Borbón y Sajonia, fill de Carles III, i el tractat de l’hebraista valencià Francesc Vicent Pérez i Baier Del alfabeto y lengua de los fenices y de sus colonias, inclòs a manera d’apèndix.
A la coberta anterior de l’enquadernació en pell, en l’estil anomenat “a la pasta espanyola”, es distingeix el supralibros daurat de la biblioteca dels ducs d’Osuna.