2.- El desenvolupament de la guerra

2. 1.- El meteorit de 1705: un mal averany?

L’aparició de cometes i fenòmens astronòmics era interpretada a l’època com a signe de mals averanys. El dia de Nadal de 1705 va creuar el cel un meteorit que en el context que s’estava vivint es va apreciar com a senyal del cel “presagi de las miserias y calamitats que ha patit y pateix tot lo Regne de España y mes en particular lo Principat de Cataluña”, tal i com es pot observar en aquesta il·lustració.

  07 Ms 95 f. 122 v

2. 2.- Alguns moments clau

Sobre el desenvolupament de la Guerra de Successió, haguéssim pogut mostrar molts documents interessants, però finalment hem hagut d’escollir i n’hem triat dos que per la seva càrrega simbòlica o per la seva importància en el desenllaç final del conflicte ens han semblat força rellevants. Es tracta de la Batalla d’Almansa (1707) i el moment en què l’Arxiduc Carles d’Àustria és nomenat emperador (Carles VI, emperador romanogermànic).

  07 B-65/3/18-7 Portada                               07 B-54/1/1-29 Portada

2. 3.- Juliol de 1713: Barcelona resisteix

Després de la marxa de l’Arxiduc a Viena per ser coronat emperador (1711) i de la signatura del Tractat d’Utrecht (abril de 1713), Catalunya queda abandonada a la seva sort. És en aquest context que es produeix la reunió de la Junta General de Braços a Barcelona, entre el 30 de juny i el 9 de juliol de 1713. La decisió final de resistir va comportar l’inici d’un setge a Barcelona que havia de durar més d’un any. Aquí podeu veure una reproducció que fa referència a aquella reunió i una còpia de la carta que va enviar el Duc de Pòpuli, capità general de l'exèrcit borbònic fins al juliol de 1714, a la ciutat de Barcelona el 29 de juliol de 1713, amb la seva corresponent resposta.

  07 B-54/1/1-30 Portada                             07 Ms 1007 f. 138 r

2. 4.- El conflicte i la seva extensa i variada producció documental

Les disputes entre felipistes i austriacistes i les penúries, vicissituds i calamitats derivades dels setges i la guerra, van donar lloc a una abundant producció documental plasmada en forma de dietaris, relacions de successos, poemes èpics, satírics, cartes, etc. Només us podem oferir un petit tast dels que ens han semblat més curiosos o rellevants.

  07 C-250/5/7 Portada                                 07 B-54/1/1-23 Portada

   07 Ms 1007 f. 139 r i v,               07 Ms 213 f. 10 r, 23 v, 27 v, 55 r.

  148 v,   150 v, 151 v, 159 r.

2. 5.- S’intueix la derrota: s’imposa l’autocensura

En general podem constatar, però, que tota aquesta explícita profusió documental llangueix a mesura que s’acosta el desenllaç final del Setge de 1713-1714 i s’imposa l’autocensura. N’és una bona mostra el Lumen Domus o Annals del Convent de Santa Caterina, on a partir d’un moment determinat, “desapareixen” les notícies sobre el Setge. Malgrat això, cal destacar la menció a una crònica dels fets a l'anomenat "secret de la llibreria", secció de la biblioteca on l'accés era probablement restringit.

  07 Ms 1007 f. 160 v i 162 r.

En canvi, el manuscrit 386, sembla seguir una tendència totalment oposada en aquest sentit.

  07 Ms 386 f. 64 r

2. 6.- Juliol de 1714: l’assalt final

El 6 de juliol de 1714 arriba el Duc de Berwick per fer l’assalt definitiu a Barcelona. A la Miscel·lània científica de Josep Bolló hi podem trobar uns dibuixos il·luminats a l'aiguada, fets amb posterioritat al Setge, que mostren els baluards de Barcelona i les bretxes que hi obriren els atacs de les seves tropes en els moments finals. Especialment interessant és la comparació entre l’abans i el després del Setge.

  07 Ms 95 f. 134 v i 135 r.

1. Inicis

3. Conseqüències