Presentació del Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona 

Departament de Didàctica de les Ciències Socials. Universitat de Barcelona

Començava el segle XX. Catalunya era ja una societat moderna i industrial de burgesos i proletaris. Les fàbriques de vapor esdevenien ja obsoletes i tramvies i cotxes s’ensenyorien de les ciutats. Era un país modern i elèctric molt diferent als territoris de la resta de l’Estat, i buscava legitimitat en el passat de la seva història i en projectes futurs de llibertat. I tot es donava amb el soroll de fons d’un nou llenguatge estètic: el modernisme. Tanmateix aquesta societat efervescent convivia amb la cavorca: una monarquia falcada pel règim de la restauració. Una democràcia formal però no real, corrompuda fins al moll. El tedi d’un règim corrupte ofegava amb violència qualsevol brot de llibertat. L’Església, sense fissures, estava al costat del règim tot treballant per mantenir a ratlla els obrers i justificar els privilegis dels poderosos. Tanmateix, com sempre, la societat catalana bullia. D’ençà del fracàs de la I República que els republicans i els sindicalistes maldaven per donar llibertats a Catalunya i aconseguir  majors cotes de justícia social. En la batalla ideològica contra la reacció l’educació era important. Res tenia futur si anava acompanyat de la ignorància. Els dirigents populars ho tenien molt clar i tant catalanistes i republicans com llibertaris s’esforçaven en crear xarxes socials a partir de moviments educatius, de cooperació i de lleure. Arreu del país sorgien casinos, ateneus, cooperatives, corals que educaven els treballadors i el poble, i aviat van sorgir moviments que tenien l’esperança d’educar en la llibertat des de la més tendra infància, des de l’escola primària. En aquells moments l’escolarització universal estava lluny, res impedia, per tant portar la iniciativa i començar a transformar el país i el món a partir de la formació i instrucció dels infants. Aquesta praxis estratègica va ser entesa des de posicions tant distants com les de Flos i Calcat i el seu col·legi Sant Jordi i Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna. Al capdavall aspiraven al mateix: formar persones lliures i amb criteri.

L'Escola Moderna, impulsada per Francesc Ferrer i Guàrdia, volia experimentar una pedagogia laica, militant i llibertària de concepció que aspirava a utilitzar l’educació com a eina transformadora de la societat. Que l'Escola Moderna va suposar un perill pel sistema és una evidència; la burgesia barcelonina i els capellans van enviar Ferrer i Guàrdia davant  l'escamot d'execució a la primera oportunitat.

Francesc Ferrer va ser una persona compromesa. Des del 1873 és va vincular al republicanisme, l’internacionalisme i la francmaçoneria. Va viatjar, va estar exiliat i va conèixer molta gent. A finals de segle va aproximar-se decididament a les idees llibertàries. El 1898 va contactar amb Ovide Décroly i va seguir amb interès les aportacions de Pestalozzi i F. Fröbel. Cada vegada estava més interessat per l’educació i va començar a dissenyar un somni: una escola transformadora. Una escola que es fonamentés en la racionalitat i en la ciència per formar homes i dones lliures.

El 1901 va rebre una herència d’una de les seves admiradores, Ernestine Meunié: un milió de francs que li havien de permetre assajar la revolució pedagògica. L’Escola Moderna va començar a rutllar al carrer de Bailèn 56 de Barcelona. El 1904 l’Escola Moderna comptava amb 114 alumnes i la seva influència esdevenia imparable tot i el rebuig de la burgesia i també de l’església que ensumava un perillós competidor contra el monopoli que els religiosos gairebé exercien en educació.

El 1906 el virus de l’Escola Moderna esdevenia pandèmia, atès que 34 centres amb més de 1.000 alumnes estaven sota la influència directa o indirecta de Ferrer. A tot això va arribar el primer ensurt en aquell mateix any. Mateu Morral un bibliotecari de l’Escola Moderna va atemptar contra Alfons XIII. Ferrer va ser acusat de còmplice i va ser empresonat, sense judici, durant un any. L’Escola Moderna va ser clausurada. Ferrer va ser absolt però l’Escola Moderna va restar tancada, llavors va marxar a l’estranger on va poder publicitar el seu projecte i les seves idees. En pocs mesos Ferrer esdevingué un referent internacional: un combatent de la racionalitat contra l’obscurantisme i la clericalla. Tanmateix les seves idees ja havien fet forat. El 1907 es va fundar l’Associació de mestres laics racionalistes. I tot això passava mentre Barcelona bullia. El mateix 1907 es va fundar la Solidaritat Obrera un nou i original moviment sindical generat per heterodoxes de l’anarquisme i del socialisme. Ferrer, sense dubtar-ho els va ajudar econòmicament.

El juliol del 1909 Barcelona esclatava. La bàrbara i injusta guerra del Marroc consumia el bo i millor del jovent. Els reservistes catalans van ser mobilitzats. Una revolta espontània, antimilitarista i acèfala es va apoderar de Barcelona: va ser l’anomenada “Setmana Tràgica”. Desenes d’esglésies van cremar. L’exèrcit va intervenir i va esclafar la revolta.

Sectors de l’església i de la burgesia barcelonina van aprofitar l’ocasió i van assenyalar Ferrer com a instigador. Va ser detingut i sotmès a un judici militar sumaríssim que el va condemnar a mort. De res van servir les campanyes internacionals de suport a Ferrer, va ser afusellat al Castell de Montjuïc el 13 d’octubre de 1909.

Les escoles laiques de Barcelona, mes d’un centenar, van ser tancades i va començar la persecució contra els mestres racionalistes. Tanmateix la flama de l’Escola Moderna continua viva…

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Departament de Didàctica de les Ciències Socials. UB.

Bibliografia

Selecció de  bases de dades on podeu trobar informació sobre la Setmana Tràgica:

• Fons d’Història local : Base de dades retrospectiva de la bibliografia existent sobre Història Local de Catalunya. La informació s´ha recollit a les  biblioteques més importants del país, de l´any 1987 ençà.
  Matèries : Ferrer  i  Guàrdia
  Escola Moderna; Escola Racionalista; Escola Laica

• CSIC: ISOC (Humanidades y Ciencias Sociales): Base de dades referencial i bibliogràfica que recull, fonamentalment, articles publicats a revistes espanyoles de l'àmbil de les Ciencies Socials i Humanes.
  Matèries: Ferrer Guardia; Escuela Moderna

• JSTOR: Base de dades de revistes acadèmiques anglosaxones de diferents àrees temàtiques. Proporciona el text complet del fons retrospectiu des del primer número publicat de la revista fins a 3-5 anys anteriors al darrer en curs per les publicacions que continuen a l'actualitat.
  Matèries: Ferrer Guardia; Escuela Moderna

• Periodicals Index Online: Base de dades de milions de cites d'articles que s'han publicat en les arts, humanitats i ciències socials al llarg de més de 300 anys.
  Matèries: Ferrer Guardia; Escuela Moderna

Totes aquestes bases de dades i moltes altres les trobareu al

Cercabib és l'eina de descoberta del CRAI de la Universitat de Barcelona. Es poden realitzar cerques de manera simultània a tot el fons del CRAI al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs: llibres, revistes, articles de revista, tesis, audiovisuals i altres, independentment de si són recursos en paper o format electrònic i de si estan ubicats físicament a algun dels nostres CRAI Biblioteques o allotjats en un servidor propi o aliè.

Imatges sobre F. Ferrer i Guàrdia

• La familia
• L'activitat política
• L'Escola Moderna
• El judici i afusellament
• Selecció de cobertes d'opuscles del Pavelló de la República

La Familia

L'activitat política

L'escola moderna

Judici i afussellament

Selecció de cobertes d'opuscles del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Webs i documentals

• Activitats centenari
• Buidat de premsa
• Documentals
• Organitzacions

• 2009: Any Ferrer i Guàrdia. Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
• Centenario de Francisco Ferrer i Guardia: a todo el movimiento libertario y a tod@s. Memoria Libertaria Valladolid
• Jornades Ferrer i Guàrdia "100 anys de l'assassinat d'estat de Francesc Ferrer i Guàrdia"
• Centenario Ferrer i Guardia
• La escuela moderna por Francisco Ferrer Guardia, Captura y diseño, Chantal Lopez y Omar Cortes para la biblioteca virtual Antorcha
• Francesc Ferrer i Guàrdia a la Wikipedia

• Notícies aparegudes a la premsa de parla hispana

• Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat (2003, Canal 33)

• Francisco Ferrer i Guardia. La escuela moderna

• Francisco Ferrer i Guardia - Viva la Escuela Moderna 
  Documental realizado por la CGT sobre el asesinato de Francisco Ferrer i Guardia. Barcelona 2009

• Inauguració del monument a Ferrer i Guàrdia a la muntanya de Montjuïc (13 d’octubre de 1990)

• Acte homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia en el 80è Aniversari del seu afussellament.
  Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (13 d’octubre de 1989)

Escoles i Instituts de Secundària:

• Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí

• CEIP Ferrer i Guàrdia de El Masnou

• CEIP Ferrer i Guàrdia de Barcelona

• CEIP Ferrer i Guàrdia de Almería

Institucions:

• Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella
  Casas Culla, Rosa M. Recordant....: projecte de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella, recopilació de la memòria històrica local, BiD, desembre de 2005, núm. 15.

• Archivo y biblioteca Francisco Ferrer Guardia