Mostra bibliogràfica: la rehabilitació d'Alan Turing

Presentació del Dr. Pla

Feia exactament 70 anys que Anglaterra  havia declarat la guerra  a Alemanya. Era el dijous 10 de setembre de 2009. Gordon Brown —en qualitat  de primer ministre  del Govern anglès— s’adreçà a la població anglesa —i al món— amb aquestes paraules: “És el moment de recordar els  deutes pregons que tenim amb aquells que ens ha precedit... i, entre ells, a Alan Machintosh Turing” [veieu per exemple, http://blocmat.ub.edu/tag/alan- turing/].

La petició de recuperar “la memòria i la dignitat històriques” —quelcom que, per als catalans, en particular, i per als espanyols, en general, encara és,   malgrat tot,  una qüestió  oberta que tenim  pendent— fou forçada per John Graham-Cummig  amb una carta adreçada a la reina d’Anglaterra, que tenia el suport d’unes 30.000 signatures.

L’any 1952, Alan Mathison Turing (Londres, 23 de juny de 1912-Wimslow , 7 de juny de 1954) va ser processat  a causa de la  seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal aleshores vigent— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien  imputat 50 anys abans a Oscar  Fingal O'Flahertie Wills Wilde (Dublín,  16 d’octubre de 1854-París, 30 de novembre de 1900).

Fins al 1861, a Anglaterra,  la sodomia (o buggery) estava penada amb la mort (i amb la cadena perpètua després). A més, arran de l’esmena Labouchere del 1885 [veieu, per exemple, http://clevelandstreetscandal.com/], pràcticament qualsevol mena de comportament  homosexual “entre homes” podia rebre el càstig de dos anys de presó, possiblement amb treballs forçats.

Aquesta  esmena permeté  la  cort de condemnar  Wilde a  dos anys  de treballs forçats en el judici celebrat al maig de 1895. L’insigne escriptor sortí de la presó, el maig de 1897, arruïnat material i espiritualment. Tanmateix encara va poder descriure —amb mà mestre— la seva peripècia a la presó en dues obres:

• De  Profundis,  escrita  a  principis  de 1897. És  una carta  extensa,  plena  de ressentiment, dirigida a lord Alfred Douglas al final de la seva estada a la presó,

i

• The Ballad of Reading Gaol, poema on la mort a la forca d'un company serveix com a excusa per descriure íntims sentiments sobre el món carcerari [veieu http://perso.wanadoo.es/lipmic/Arreu/angl/wilde.htm].

Desenganyat de la societat anglesa, va passar la resta de la seva vida a París, sota el nom fals de Sebastian Melmoth. Es va convertir al catolicisme, fe en la qual va morir, als 46 anys.

S’ha dit que “n’hi ha prou que un home mori pel seu poble”, però, per desgràcia, tots  sabem que això  és  fals.  I així, 57 anys més tard,  Alan  Mathison Turing va ser processat a causa de la seva homosexualitat i acusat d’indecència greu i perversió sexual. Entenent que no tenia de què disculpar-se no es va defensar i va ser condemnat  a pena de presó o a sotmetre’s a un tractament  hormonal de reducció de la líbido. Per evitar la presó es va sotmetre  a la castració química amb injeccions d’estrògens, cosa que li va causar nombrosos   efectes  secundaris.  Al  mateix temps  va perdre el  càrrec  de consultor criptogràfic del govern. Finalment, dos anys més tard, el 8 de juny de 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que la causa era enverinament per cianur i va concloure que Turing s’havia suïcidat, malgrat que encara ara hi ha qui sosté la possibilitat que fos assassinat.

Anglaterra —i el món que lluità contra el feixisme— li deu molt a Turing  perquè, amb  els coneixements que havia desenvolupat  en  la resolució del Enstscheindungsproblem (problema de decisió) (1936) i que l’havien   portat  a crear el concepte  teòric  de “màquina  computable”  o “màquina  de Turing”, estava  realment capacitat per comprendre l’Enigma, la màquina d’encriptació alemanya.

Turing entrà a Bletchey  Park el 4 de setembre de1939 per col·laborar  a “trencar” els codis alemanys, a partir dels resultats obtinguts a Polònia per Marian Rejewski, Jerzy Rózycki i Henryk Zygalski de l'Oficina de Codis polonesa abans de la guerra. Tanmateix, des  de setembre  de 1938, Turing havia  treballat  a temps   parcial  per al  GCCS, l'organització  britànica  encarregada de desxifrar  codis.  No hi ha dubte  que la  seva contribució fou decisiva al si de l’equip de Bletchey Park i, com deia, el món lliure li deu moltíssim  i evidentment li  deu —com a  qualsevol  altre persona—  el  dret a  la  seva llibertat sexual.

El 1945, se li va atorgar  l’“Orde de l’Imperi Britànic” pels seus serveis en temps de guerra.

El 1948, Turing, treballant amb el seu antic company, D.G. Champernowne, va començar a escriure un programa d'escacs per a un ordinador  que encara no existia. El

1952, en no tenir un ordinador prou potent per executar el programa, Turing va jugar una partida on simulava l'ordinador, trigant al voltant de mitja hora per cada moviment.  La partida es conserva;  el programa, però, va perdre la partida que jugava amb el company de Turing, Alick Glennie, encara que es diu que va guanyar una partida contra la dona de Champernowne.

Del 1945 fins el 1947 va ser al National Physical Laboratory del Regne Unit, on va treballar  en el  disseny de l'ACE (Automatic  Computing  Engine, Motor de Càlcul Automàtic). El 19 de febrer de 1946, va presentar un article que va ser el primer disseny detallat d'un ordinador amb programa emmagatzemat. Encara que l'ACE era un disseny viable, el secret que envoltava el treball militar a Bletchley  Park va comportar  retards en l'inici del projecte i Turing es va desil·lusionar. A finals de 1947 va tornar  a Cambridge per un any sabàtic. Mentre  era a Cambridge, es va construir l'ACE pilot. Va executar el seu primer programa el 10 de maig de 1950.