Solà, bibliòfil

Josep Turiel

Director del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona

Deia José Ortega y Gasset que una biblioteca personal és un projecte personal de lectura. Però amb el permís d’Ortega, ens agrada molt més la definició que presideix el projecte mexicà Ciudadela ⁽¹⁾ «Una biblioteca personal es el mapa de la construcción del pensamiento y la trayectoria intelectual de su propietario, quien es a su vez una especie de curador de sus pasiones e intereses».

Anem per parts: el que ara denominem Fons Joan Solà del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona està format per 8.627 exemplars d’un total de 7.664 registres bibliogràfics presents al catàleg a dia d’avui ⁽²⁾ D’aquests gairebé 9.000 volums aproximadament la meitat formaven el que podríem anomenar ‘la biblioteca de l’especialista’, és a dir les obres de tipus filològic, especialment lingüístic i amb una presència massiva d’obres en català i de tot el domini lingüístic català. Aquests volums estaven al domicili familiar, en el despatx del Dr. Solà, a la part alta de la ciutat i amb Barcelona molt present. Us ho podeu imaginar si veieu la imatge que acompanya aquest text ⁽³⁾.

Gairebé tot el fons de la ‘biblioteca de l’especialista’ és ara consultable al CRAI Biblioteca de Lletres, excepte l’arxiu personal (en mans de la Biblioteca de Catalunya) i obres de tipus enciclopèdic, lexicogràfic, publicacions periòdiques i algunes sèries, novel·les i d’altres gèneres literaris, algunes col·leccions clàssiques i, evidentment, els títols seleccionats per la família per a la seva pròpia biblioteca. Entre aquest fons es trobaven els 178 exemplars de fons antic que ara formen part del CRAI Reserva i dels qual en parlarem una mica més avall.

La majoria d’aquests volums són edicions posteriors a 1945 amb algunes particularitats: la quantitat d’edicions d’un mateix títol (cosa que es repeteix amb el fons del segle XIX), les notes manuscrites a llapis fetes pel mateix Dr. Solà que apareixen a una part important dels llibres (en 272 casos l’hem destacat al catàleg) i la presència d’un volum important d’obres amb dedicatòries autògrafes ⁽⁴⁾.

Potser és en l’altre 50% del fons on queda més clar aquest afany bibliòfil i col·leccionista. Es trobava en el que en algun moment s’havia plantejat com a despatx ‘alternatiu’ al del pis familiar, al cor del Districte de Gràcia, a la Rambla de Prat. Un apartament de petites dimensions, folrat de dalt a baix de prestatgeries i amb tota la col·lecció d’obres del Fons Solà editades fonamentalment entre 1820 i 1939. Moltes conserven encara les notes del llibreters que li venien els títols, notes com ara “pot interessar al Dr. Solà”, “per a la col·lecció del Joan S.”, etc. I també conserven un sistema molt elemental de classificació del fons que incloïa un tros de paper amb les notes bàsiques del document: autor, títol i any d’edició, a mà i a llapis, com sempre. En molts casos es conserven notes internes sobre les diferents edicions d’un títol o sobre títols exquisits, notes que han estat adjuntades al fons d’arxiu personal de la BNC quan han aparegut soltes dins dels llibres.

Què trobem en aquesta part de la col·lecció? Resumint diríem que una bona part de la història de l’edició barcelonina, però també la catalana del XIX i principis del XX, amb curiosos exemples de Palma, València o Perpinyà. Amb quins continguts? De quines matèries? Simplificant molt i molt podrien dividir-los en tres grups bàsics: la didàctica de la llengua i la literatura per a adults; l’ensenyament de la llengua –castellà o català- per a nens i finalment, el bloc que podríem anomenar social, és a dir, urbanitat, etiqueta, bones maneres, educació de la dona, moral cristiana, etc. Voldria destacar el fons de llibres de text, gramàtiques (adaptacions per a infants de la norma de la RAE), sil·labaris, abecedaris i llibres de lectura adaptats. Entremig una bona col·lecció de facsímils la majoria dels quals no tenen l’obra original en el fons Solà i alguna obra de bibliofília, com són els Papers de fi de mil·lenni, als quals li vàrem dedicar una mostra bibliogràfica del propassat mes del juny de 2017.

Com a bon col·leccionista i bibliòfil en Joan Solà no tenia prou amb una edició de cada títol, i en alguns casos en conservem fins a 14 edicions diferents, moltes de les quals no constaven al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes). Més de 3.500 títols editats a Barcelona ciutat. Molts d’aquests documents ens han arribat totalment guixats, especialment aquells pensats per a nens i joves.

Fem una mica d’estadística que ens permetrà veure els interessos globals del Dr. Solà. Per exemple: la majoria de títols de la col·lecció han estat editats a Espanya, concretament 4.630 a Catalunya i 2.005 a la resta de l’Estat. Altres 993 a llocs ben diversos (França, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units, especialment).

Pel que fa als editors, impressors i llibreters més representats en el 50% del fons patrimonial: hauríem de parlar d’una magnífica representació del bo i millor de l’edició barcelonina del segle XIX, com ara: Vídua Pla, A. Oliva, J. Torner, A. Brusi, M. Sauri. F. Piferrer. A. Bergenes, Selecta, Barcino, Catalonia, Maucci, Bosch, l’escola de Filologia, Barral, T. Gorchs, S. Verdaguer, Elzeveriana, Paluzie, Casals i un llarguíssim etc.

Un altre exemple que segurament no sorprendrà ningú: la llengua majoritària dels documents és el català. Són 4.429 exemplars. En castellà 2.650 i li segueixen ja de lluny l’anglès (441), el francès (353), l’alemany (56), gallec (29), italià (55), llatí (56) i el portuguès (11).

Pel que fa al període d’edició, la gran majoria (5.254) estan publicats després de l’any 1950. 218 publicats entre els anys 1821 i 1850, 742 entre els anys 1851 i 1900, 1.206 entre els anys 1901 i 1939 i 208 entre els anys 1940 i 1950. És a dir, 2.374 registres estan totalment exclosos de préstec només per l’any d’edició, dels títols anteriors al segle XIX en parlarem després. L’antiguitat no és l’únic motiu per ‘preservar’ un document: també ho són la raresa, l’estat de conservació, notes o dedicatòries manuscrites, edicions príncep, etc. Malgrat això la majoria del fons és prestable i tot és consultable, en alguns casos amb controls especials.

De tots els títols conservats a Lletres 4.212 estan a dipòsits i el que és més important hi han 3.788 ⁽⁵⁾ a Romàniques de lliure accés i consultables a 4 de les 5 sales de treball de la secció.

Sovint ens pregunten que aporta una biblioteca privada al CRAI Biblioteca de Lletres. Jo diria que és la suma dels llegats bibliogràfic i arxivístics dels nostres professors i investigadors el que ens dona la foto fixa del qui ha estat qui a la UB. Si el que es vol són números concrets, dades, hem de dir que exactament un 27,69 % del fons Joan Solà és nova incorporació (són 2.389 exemplars únics incorporats al nostre catàleg, dels quals publicats abans de 1821 són 94 i publicats entre 1821-1850 134 exemplars més). Val a dir que d’aquest 27,69 % un 5 % ja teníem altres edicions. És evident que és un percentatge baix, però cal afegir un element més la usabilitat, és a dir, quins documents prestables milloren la bibliografia recomanada o acadèmica i en aquest cas el tant per cent puja a un 50 %.